Verbalitzar els papers

Després de dues suspensions, una per un positiu de Covid d’un dels acusats i una segona per un problema amb l’aforament de la sala, l’Audiència Nacional espanyola ha reprès aquesta setmana el judici per la presumpta caixa B del Partit Popular. I ho ha fet amb la declaració de l’extresorer de la formació Luis Bárcenas, per a qui la fiscalia vol cinc anys de presó pels presumptes delictes d’apropiació indeguda, falsedat documental i contra la hisenda pública.
Més enllà de revelar que a través d’un advocat el PP li va oferir mig milió d’euros en efectiu per modificar les anotacions de la caixa B, la declaració de l’extresorer poca cosa va aportar respecte al que ja es coneixia arran de la publicació de la comptabilitat paral·lela manuscrita que va publicar el diari El País el febrer del 2013, tot i que sí va servir per clarificar allò que alguns, malgrat les evidències, es negaven a admetre aleshores, com era que efectivament l’“M. Rajoy” de les anotacions manuscrites corresponia al president del govern espanyol Mariano Rajoy.
I és que Bárcenas va verbalitzar davant el tribunal els noms dels ex-ministres i ex-dirigents populars que van percebre, de forma més regular o esporàdica, els famosos sobres amb un sobresou procedent d’una caixa B, que pel que sembla ha servit també per pagar campanyes electorals i fins i tot part de les obres de la seu del PP a Madrid, que l’actual líder de la formació, Pablo Casado, vol vendre ara en un dels seus intents desesperats per fer veure que el partit no té res a veure, com a mínim a aquells que desconeixien qui s’amagava darrere l’“M. Rajoy”, amb aquell de no fa tants anys.