Ho deia Àlvar Valls divendres passat durant la presentació de Verdaguer dia a dia a la llibreria La  Trenca: difícilment cap escriptor té una publicació d’aquestes característiques, que repassa tot el que se sap de la vida de mossèn Cinto en forma de cronologia, ni català ni de cap altre lloc. Que ningú es confongui en sentir a parlar de cronologia i cregui que això de Verdaguer dia a dia simplement és un petit llibret que relaciona anys i fets del poeta de Folgueroles. Del que es tracta és d’un compendi de totes les referències i notícies que es tenen de mossèn Cinto, i que han donat per a una obra monumental de més de 850 pàgines, que es diu ràpid. 

Al llarg de la presentació, Roser Carol, en tant que coautora d’aquesta formidable recerca, també ho va deixar clar al públic: no ens pensem que aquí hi trobarem tots els dies de la vida del poeta, el que trobarem és totes les referències que es tenen de la seva vida, des de notícies de premsa fins a les anotacions dels seus quaderns personals passant per altres referències de context que ens ajuden a situar-lo en el seu món. El fet que Verdaguer escrivís tant, i que d’ell tinguem tantes notícies i referències, ha permès la construcció d’aquest volum que difícilment es podria haver fet d’altres autors dels quals, malauradament, no en sabem tant com de l’autor de poemes cèlebres com Canigó o L’Atlàntida, entre molts d’altres.

I és que de Verdaguer en tenim moltes notícies en part perquè no va parar pràcticament cap dia de la seva vida, tal com explicava el Jordi Pasques, un altre verdaguerista de pedra picada que va acompanyar l’Àlvar i la Roser durant la presentació.

El Jordi coneix bé mossèn Cinto, coneix també molt bé el seu pas per les valls andorranes i és un plaer sentir-lo explicar com si ho visqués la seva arribada a Andorra quan fosquejava ja una nit d’agost de fa més d’un segle i mig. Un camí que, com ja molts sabran, és encara avui resseguible a través d’una ruta.

La cronologia de Verdaguer és monumental per tot allò que permet conèixer de la seva vida, així com de les seves relacions personals i epistolars amb intel·lectuals d’arreu de la península i també d’Europa. I és que el de Folgueroles va ser un poeta de primer nivell, potser el que conscientment pels seus contemporanis fou més conegut al llarg dels Països Catalans, i que avui potser no el recordem tal com caldria si no és per la dedicació de persones com l’Àlvar i la Roser. “Si no ho haguéssiu fet vosaltres –afegia el Jordi– potser no ho hauria fet mai ningú”.

A hores d’ara ja tenim la novel·la Entre l’infern i la glòria i tenim també la cronologia Verdaguer dia a dia. Queda un darrer pas abans que la Roser foragiti mossèn Cinto de casa: la bibliografia. El compendi de totes les referències bibliogràfiques conegudes sobre Verdaguer que fa ja pràcticament dues dècades que estan treballant, inicialment només l’Àlvar i des de fa ja una pila d’anys a quatre mans amb la Roser. Amb la bibliografia completaran una obra monumental sobre Jacint Verdaguer difícilment equiparable al treball fet per cap altre escriptor (o persona de qualsevol àmbit, m’atreviria a dir) i que és equivalent a vàries tesis doctorals, com a mínim. 

Vagi per endavant, doncs, el meu reconeixement a aquesta tasca tan immensa que només pot pagar l’amor desinteressat a la llengua, a la cultura i a l’obra d’un poeta inigualable que tenen l’Àlvar i la Roser. Esperem amb ganes tenir la trilogia completa ja el 2024 i esperem també trobar aquell moment, potser ara durant les setmanes estivals, coincidint amb el temps en què Verdaguer va passar per casa nostra, de poder trobar aquells instants de calma que ens permeten tenir i gaudir de la lectura d’aquests treballs i de la poesia i l’obra  verdagueriana.