Aquest any de pluges generoses, el país ufana de tal manera que, amb una mica de paciència, es poden apreciar tonalitats del color verd que gairebé havíem oblidat amb la secada.  No ens hauria de sorprendre, però. L'investigador Stefano Mancuso, conferenciant del cicle Transversals d’Escaldes l’any 2022, ens recorda que el 99,5 per cent de la biomassa del planeta el conformen les plantes. No crec que calgui dir  que les plantes podrien viure sense nosaltres però nosaltres sense elles, no. Per tant, si detectem verdor al nostre voltant, les probabilitats que puguem menjar augmenten.
No és d’estranyar, doncs, que  el color verd simbolitzi la calma, l’estabilitat i també l’esperança. De fet, Mancuso també fa referència a un seguit d’estudis que mostren que els pacients d’hospital que poden veure paisatges amb arbres es recuperen més aviat. Hi ha països, especialment al nord d’Europa, que ho tenen en compte a l’hora de fer hospitals. El  verd també és el color triat pels partits que es defineixen com a ecologistes i el que ens deixa passar quan s’encén en un semàfor.
 Per aconseguir inspiració m’he preparat una tisana d’herbes aprofitant que les plantes també són l’origen de la majoria de medicaments.  El cas, és que ja m’acabava la infusió quan he escoltat a la ràdio aquesta afirmació: “els jugadors del Barça semblaven verds però han demostrat molta maduresa”. Hi ha un bon grapat de fruits, com ara les cireres o les tomates, que no acostumen a desplegar tots els matisos de sabor fins que maduren o, fent referència als exemples exposats, canvien de color per tornar-se vermelles.  No ens hauria d’estranyar que el verd  s’associés a alguna cosa que encara no ha aconseguit el seu moment òptim. 
Desconec si cal donar les culpes  als efectes del beuratge, però llavors m’ha vingut a la memòria que abans hi havia tot un gènere de pel·lícules, revistes i fins i tot acudits, a les quals se les coneixia amb el sobrenom de verdes. Sembla que aquest era el color de la serp que va temptar Adam i Eva.  Com he apuntat abans, el color verd s’identifica amb l’esperança, però també amb la fertilitat. Podria ser que rebessin aquest nom perquè,  qui comprava entrada,  mantenia  l’esperança de poder veure alguna escena prèvia als prolegòmens del procés de fertilització humana? Quants viatges no s’havien fet fins a Perpinyà, on els costums eren una mica més laxos, amb aquest objectiu?
Els temps han canviat i ara, sense massa dificultats, es pot accedir a tota mena de contingut on es pot veure tot el procés, i fins i tot alguna cosa més.  Però és clar, qui escriu això ja entraria dins la qualificació de vell verd, que segons el diccionari vindria a ser una persona que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat. Per sort, i abans no em fiqui on no em demanen, l’espai s’acaba.