Vergonya haurien de tenir

Vergonya haurien de tenir tots aquells i aquelles Molt Il·lustres i Honorables que han deixat convertir Andorra en un batibull de destrucció.

Tots aquells i aquelles que amb la Llei d’obertura econòmica heu convertit un país sobirà en un producte immobiliari al qual certs personatges fins i tot s’han atrevit a posar-li l’etiqueta de “marca Andorra”. Quin desprestigi i desconsideració, convertir un magnífic territori en producte mercantil inaccessible per a la gent d’aquí.

Vergonya haurien de tenir aquelles i aquells que han deixat malmetre Escaldes amb la construcció de blocs de gran altura que oculten vistes, sol i muntanyes, que ni veïns respecten, i si els han de tapar vistes i sol no passa res mentre ells en tinguin.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que han permès convertir bocins de verd per trossos de gris, ciment i totxanes, permetent que les urbanitzacions siguin més grans que els poblets originals. Algun dia parlarem d’aigua, o de manca d’aigua. Vegeu Anyós, Escàs, Sispony i tants altres llocs d’Andorra.

Aquells i aquelles  esfereïts pel creixement exponencial a Ordino i la Massana parlen, un dia sí, però l’altre no, d’una desviació per contenir el volum insosteniblement creixent  de cotxes  que transiten per aquelles parròquies. Ja no saben què fer, però deixen fer.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que diuen una cosa i en fan una altra. Com s’entén un país Reserva de la Biosfera amb  la depredació d’espai que ens afecta?

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que viatgen lluny, a Nova York o Qatar per explicar-los contes de les mil meravelles quan aquí un quaranta per cent de la gent viu amb l’angoixa de no poder arribar a final de mes.

Vergonya haurien de tenir aquells que assenyalats en assumptes tropicals ens venen a vendre estratègia econòmica i fiscal.

Vergonya haurien de tenir aquells que fan de la política un negoci, saltant de partit en partit i escombrant cap a casa seva.

Vergonya haurien de tenir aquells a qui se’ls ha atorgat responsabilitat per respectar la Constitució i la ciutadania i han confós desenvolupament sostenible, harmoniós i humà amb creixement desenfrenat. Diner que menysprea l’endemà.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que atorguen crèdits públics a no sabem qui ni com, ni si es recuperaran. Tant se val, són diners públics, no són seus, però són nostres.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que disneylanditzen la natura, com si per ella mateixa ja no tingués prou potencial i interès.

Vergonya haurien de tenir aquelles i aquells que per fer aterrar un helicòpter sacrificaran un bosc.

Vergonya haurien de tenir aquells i aquelles que estan pagats per vetllar per la qualitat de vida dels seus ciutadans i no s’immuten davant del soroll eixordador de motos i motors.

Vergonya, potser, també hauria de tenir part de la ciutadania que abaixa el cap, per por, submissió, interessos o reverenciarisme.

Però ja se sap, quan hi ha diners pel mig es perd el nord. Aquí haurem perdut els quatre punts cardinals i fins i tot l’horitzó i la vergonya.