El Govern ha fet una escandalosa maniobra d’enginyeria financera que ha marcat el full de ruta de la resolució de BPA amb l’objectiu d’estalviar un centenar de milions d’euros als accionistes dels altres quatre bancs andorrans. La factura la pagaran els clients de BPA amb saldos superiors a 100.000 euros.

Tot s’inicia en el moment de la intervenció de BPA, quan certs accionistes de la banca andorrana haurien exigit al Govern que aquesta intervenció no havia de costar ni un euro al sistema de garantia de dipòsits. El sistema de garantia de dipòsits es va crear a Andorra el febrer del 2011 i, en cas d’intervenció o liquidació, garanteix a cada beneficiari d’un compte fins a 100.000 euros dels seus dipòsits d’efectiu i, addicionalment, fins a 100.000 euros dels seus dipòsits de valors (art. 5, Llei 2/2011). Aquest sistema de garantia és controlat per l’INAF i es nodreix amb aportacions de la banca que es comptabilitzen com a part del capital social de cada banc. Per tant, si a BPA es produís una quitança, el sistema de garantia hauria de respondre dins dels límits de fins a 100.000 euros per dipositant i per inversor de BPA. El sistema de garantia es va crear amb un límit global que inicialment era de 94,1 milions i que avui pot acumular entre 110 i 120 milions.

Per tant, si l’AREB finalment apliqués quitances als saldos de dipòsits o quitances als saldos de valors dels clients de BPA, s’activaria el sistema de garantia de dipòsits i la resta de bancs andorrans perdrien fins a un centenar de milions del seu capital. Fet que provocaria resultats negatius per a tota la banca l’any 2016 i la necessitat que els seus accionistes subscrivissin una important ampliació de capital.

El full de ruta per evitar que la banca andorrana hagués de pagar la factura del sistema de garantia era evident:

— En primer lloc, calia establir un corralito que permetés controlar que la gent sols pogués treure fins a 100.000 euros dels seus dipòsits al llarg d’un període de temps prou llarg fins a tenir a punt el traspàs d’actius de BPA a Vall Banc i, aleshores, provocar la corresponent destrucció de valor que generaria les quitances als clients de BPA. Atès que BPA es va intervenir el 10 de març del 2015, els saldos s’han d’analitzar a partir dels seus imports en aquella data, de manera que si el dipositant, mitjançant el corralito, ha retirat fins a 100.000 euros que tenia el 10 de març del 2015, encara que posteriorment es facin quitances, no s’activa el sistema de garantia de dipòsits.

— En segon lloc calia accedir a uns 300 milions d’euros de diners de la mateixa BPA per pagar aquestes disposicions de fins a 100.000 euros dins del corralito.

Analitzem les accions empreses per les nostres autoritats:

1. El 16 de març del 2015, a proposta del ministre Cinca, el Govern va aprovar un corralito. Es va fixar en un límit de 2.500 euros setmanals per compte, o aproximadament 10.000 euros al mes. De manera que al cap de deu mesos tots els titulars de saldos líquids podien retirar fins a 100.000 euros.

2. Els 300 milions necessaris per fer front a aquestes retirades de diners es van aconseguir per mitjà de tres accions fonamentals:

· Primer, es van generar uns 40 milions amb la venda d’uns actius de BPA que van ser adquirits pels altres quatre bancs andorrans. Concretament, uns 30 milions de lletres del tresor i una desena de milions de crèdits de BPA al Govern.

· Segon, encara que les nostres autoritats han afirmat que els corresponsals de BPA estaven tancats, el cert és que els corresponsals estaven oberts. Almenys per fer les operacions que han interessat per assolir aquesta enginyeria financera. Concretament un corresponsal alemany de BPA hauria transferit uns 50 milions d’euros de BPA a un compte de l’AREB a un banc andorrà i un altre corresponsal espanyol de BPA hauria transferit un import similar al mateix compte de l’AREB. Desconec si altres corresponsals van fer transferències similars, però tot indicaria que sí.

· Tercer, els bancs andorrans van establir una espècie de línia de crèdit a favor de BPA, de manera que quan un client de BPA ordenava una transferència de fins a 2.500 euros setmanals a favor del seu compte en un dels quatre bancs andorrans, aquest banc abonava l’import al client i, comptablement, anotava un deute amb BPA. De forma que els imports transferits a altres bancs andorrans passen a estar comptabilitzats al balanç de BPA com un deute a la banca. És a dir, que els quatre bancs andorrans esdevenen un creditor més que té dret a cobrar. Es transforma una obligació a pagar sota el sistema de garantia en un dret a cobrar com a creditor. Brillant!

De forma que el gruix del diner per abonar fins a 100.000 euros per compte s’ha aconseguit realment amb diners de la mateixa BPA situats als comptes dels corresponsals de BPA; venent actius de BPA (lletres del tresor i crèdits al Govern); i transformant saldos de clients amb deute a favor de la banca, de forma que la banca esdevé un creditor en lloc de ser un garant.

Però el full de ruta teòric s’ha complicat perquè no s’ha trobat l’estructura de blanqueig, i ha escalat la conflictivitat jurídica (especialment als Estats Units) fins a un punt que ha espantat tot possible comprador de Vall Banc. A sobre el Govern va cometre el gravíssim error de filtrar, el dia 8 de març, la falsa notícia que PwC havia certificat l’existència de 923 comptes sospitosos de blanqueig. Una exagerada i temerària reacció del nostre Govern per contrarestar la publicació, el dia 7 de març, del llibre dels accionistes de BPA. Aquesta criaturada de les nostres autoritats ha alarmat més el mercat. Evidentment, avui no hi ha ni un banc disposat a comprar Vall Banc sense quitances majúscules.

Un agreujament de la situació que ha provocat el cop de puny a taula de la banca forçant dues reaccions. En primer lloc el Govern ha hagut de fer una nova emissió de 100 milions d’euros de bons del tresor per col·locar el deute del Govern en mans dels ciutadans i aconseguir diners perquè la banca cobri els crèdits amb el Govern. En segon lloc, la banca ha forçat que l’AREB bescanviï 30 milions del crèdit que la banca ha fet a BPA per cobrir les transferències de fins a 2.500 euros setmanals (passiu de BPA) a canvi dels 30 milions dels préstecs als comuns (actiu de BPA).

El resultat final és que avui la banca s’ha tret de sobre el gruix del risc del sistema de garanties i que aquesta responsabilitat s’ha eliminat utilitzant actius de la mateixa BPA. Per tant, els clients amb saldos de més de 100.000 euros són els que pagaran la factura atès que s’han reduït els actius de BPA i la quitança corresponent a la destrucció de valor que s’ha provocat a BPA es farà sobre una massa patrimonial inferior.

Seríem davant d’una vergonyosa enginyeria financera que hauria requerit la col·laboració de moltes autoritats i el silenci de qui hauria de fer el control i que il·lustraria el nivell de degeneració que estaria assolint la cúpula de poder a Andorra, a tots els nivells.