Diari digital d'Andorra Bondia

Veritats 2.0




Des de la primera gran mentida de la història, que succeeix quan la serp li diu a l’Eva que si mengen els fruits de l’arbre que és al mig de l’hort no moriran (Gènesi 3,1-5), passant pel famós cavall de Troia, el crani de Piltdown, l’autoria de Mickey Mouse a Walt Disney..., fins a les últimes més grosses que ens han volgut fer creure, com per exemple, la forma amb què han donat mort a alguns enemics públics nombers one, etc., ha plogut molt.

Encara que els éssers humans evolucionem, la tecnologia avança i el temps passa a una velocitat centrifuga, hi ha coses, com algunes conformitats, que són elements purs i estàtics dintre de la nostra taula periòdica antropològica. Em refereixo a la veritat i, si hi manca, la falsa veritat.

Mentir és intrínsec a l’ésser humà, és clar. I segons els científics, els polítics ho fan més. Això és molt greu. I ho tenim en compte, o no, d’acord. Però, ¿què em dieu de la nostra tolerància davant les boles que ens intenten colar per tot arreu i des de totes les bandes? ¿Ens estem acostumant que ens menteixin? ¿Som avui dia més laxos a l’hora d’acceptar els tripijocs, els enganys, les identitats il·lusòries o els sopars de duro d’alguns dels nostres governants? ¿Per què?

Em sembla que, a la nostra era, l’honestedat és morta. La sinceritat per idiosincràsia està sota mínims, l’honor ja no importa, la decència escasseja, l’honradesa és un valor en vies d’extinció. I en conseqüència mentir, avui dia, s’ha convertit en un mal menor, en una cosa acceptada per la gran majoria.

No dir la veritat quan es pretén dir-la és una burrada. No dir la veritat quan la ciutadania la reclama és una vulneració dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes, mostrar-te davant els altres amb una identitat falsa és una estafa moral. I aquesta impunitat en què neden alguns, i la desídia d’altres, em desespera.

Moltes vegades ens acostumem, no a mentir, però sí a exagerar, que és una forma de la mentida, i ho fem tan sovint que ja ens sembla normal. D’aquí, imagino, la tolerància amb alguns personatges públics, o d’estar per casa. Podria estar bé començar per reflexionar sobre la manera en què parlem de les nostres veritats, per tal de ser menys permissius. Després, convindria sacsejar-nos aquesta indefensió apresa abans que sigui massa tard, per no córrer el risc d’acabar contagiant-nos (la falta d’honradesa és contagiosa), d’allunyar-nos cada vegada més de la veritat, o de racionalitzar les mentides.

A les falsedats, grosses o petites, no convé acostumar-s’hi mai. I a mentir per norma, tampoc. Encara que sigui per la raó que apuntava Mark Twain: “Digues sempre la veritat, així no hauràs de recordar el que has dit.”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte