Versos cristal·lins

La col·lecció de poesia d’Anem Editors arriba al cinquè volum. Una altra fita de l’aposta del segell, que ha anat augmentant la producció fins a nivells heroics, per la literatura pirinenca, especialment l’andorrana, circumscrita a la vocació humanista que anima les seves edicions originals, reedicions i traduccions en gèneres diversos. Després de l’entranyable memòria de Marta Deu Pedrerol, les punyents reflexions de Josep Enric Dallerès, l’illa en el cel de James Kirkup fidelment traduïda per Txema Díaz-Torrent i l’extraordinari prodigi d’enginy intel·lectual de David Gálvez Casellas, és el torn del testimoni vital de Nacho Mayo, que debuta en català amb Poemes de Sispony. Poeta confinat i mereix l’enhorabona per oferir un títol que és una alenada d’aire fresc, un llibre editat amb cura per Oliver Vergés, un regal amb embolcall de seda negra, llaç taronja i etiquetes blanques.

Al títol inicial, autopublicat el 2014, Cantos amatorios (poesía erótica y otros escritos), l’autor gadità aplegava poesies i proses breus en quatre capítols ordenats cronològicament a l’inrevés, composicions datades entre el 2013 i el 1984 en què exposava passions desenfrenades, desencisos majúsculs, deliris sensuals, records agredolços i, bo i venint de la freda solitud existencial, feia cap (ho confessava al cant primer) al refugi càlid del repòs que la fada de la muntanya omplia de perfums de llàgrimes, suor, saliva i mel. Seguidament, a Heterotermia (Círculo Rojo Editorial, 2017), l’escriptor continuava el periple viatger, domèstic i sexual (ja només la dolça companyia de l’amant única), cerveser, inconformista i meditatiu, gastronòmic, literari (llegint i escrivint) i amorós (crec que és un romàntic empedreït). Sempre prest a compartir somriures amb l’oient, el lector còmplice.

I ara, acomodat de grat o per força (durant el confinament) a la rutina de la quotidianitat, el poeta celebra més que mai la vida i el somni. Viatja a destinacions remotes des del sofà de casa. S’atansa a la finestra i admira ocells airosos, salvatgines confiades, cirerers en flor, flocs de neu, llums naixents. Fa excursions a l’entorn proper. Suavitza provisionalment l’actitud combativa de les obres precedents. Tot i això, encara que estigui “aburgesat a Andorra” (hi resideix des del 2005) se sobresalta per la pobresa i les desigualtats, renega del consumisme i clama en favor de la llibertat coartada pel negoci de la por.

Així mateix, sense deixar d’observar realitats que l’envolten, s’examina interiorment, a fons. Tot seguint la línia poètica personal, poc convencional, torna a col·leccionar moments sublims. La intimitat del desig entendreix estrofes amb dades menys explícites. Els anhels són enyors i utopies. I l’estil planer s’aboca, fluid, a la nostra llengua i dona versos cristal·lins com aquests: “Vull ser el teu gel hidroalcohòlic/i purificar les teves mans a petons”.