La renúncia d’una de les inspectores de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, tot just dos mesos i mig després d’haver estat nomenada i jurar el càrrec, no fa res més que evidenciar la situació insostenible d’un ens que, en menys d’un any, ha viscut les renúncies de tres inspectores i d’una tècnica.
Més enllà de les limitacions i les disfuncions originades per la mateixa Llei qualificada de protecció de dades personals, que de ben segur dificulten la gestió del dia a dia de l’ens, és obvi que alguna cosa no s’està fent bé des de la direcció malgrat la insistència de la cap de l’Agència a l’hora de defensar-ne la gestió i fer responsables de la situació la llei vigent i la manca de recursos.Una insistència que, dimarts, en la seva compareixença pública, la van fer anar més enllà del que ben segur tocaria. I és que malgrat aquell tòpic, principalment aplicat al món de l’esport, que diu que la millor defensa és un bon atac, la responsable de l’organisme que ha de vetllar pel respecte a la privacitat dels ciutadans va demostrar entendre d’una forma força curiosa, per dir-ho d’alguna manera, el terme privacitat, ja que en la seva sortida endavant, a part de posar de manifest la poca feina feta des de l’APDA abans de la seva arribada, va esbombar sense cap mirament tota una sèrie de detalls personals sope la situació personal i de com havien anat les renúncies de les inspectores i fins i tot els salaris de les mateixes, i també el d’una secretària, sense ruboritzar-se gens ni mica. Unes dades que, segurament, les interessades haurien volgut protegir.