Veus ignorants (o tenim una cita a La Fada)

Els aprenents d’escriptor, tot i la seva llegendària –contrastada també– timidesa, un dia s’han d’enfrontar a la poc acollidora immensitat d’un auditori que aplaudeix, primer, i calla just abans de llegir un polsim de creació pròpia. En veu alta, dirigint-se a uns ulls que pessigollen la nuca i radiografien amb compassió limitada.

En les meves formacions recomano a qui m’escolta: “Entrena’t una mica abans.” Si pot ser en espais reduïts, del tipus de petit format, acompanyat de persones que coneixes, però també d’altres que et voldran escoltar. ¿Què et sembla, per exemple, demà dijous? Sí, demà mateix, a les 21 h, a La Fada Ignorant. Apunta-ho a la teva llibreta de notes, que també t’insisteixo tant que duguis sempre amb tu a sobre. Se celebra una mena de festa de cloenda de la temporada de Veus. Per si encara no has sentit a parlar d’aquesta agosarada –i per tant necessària– iniciativa, te la descriuria com una mena de jam session de lectura de texts originals a micro obert.

La nit queda a fora i la primera veu de la vetllada s’anima a recitar –nervis ajudeu-me–, atrinxerada en una butaca que vesteix bé tot poeta que s’apreciï com a tal, o escriptor que tot just s’atreveix a donar-se a conèixer, i s’amaga dels ulls que escolten rere el focus unidireccional.

Així són les veus que implosionen en el càlid escenari de La Fada. Si no són les del Ri­chard, l’Alba, el Ferran o el Martin –més experimentades–, ens arribaran més aviat porugues, fins que de mica en mica s’aniran tornant tan determinades que quan li trobin el je ne sais quoi que arrossega a repetir, potser es trobaran que no n’hi havia per a tant.

Hi ha alguna cosa màgica en la lectura en veu alta que no s’hauria de perdre mai. L’intel·lectual George Steiner, que just aquest dissabte ha estat trending topic literari a Twitter pels molts comentaris que ha rebut la seva lúcida i molt recomanable entrevista a Babelia (El País), no es cansa de repetir que un text només s’entén bé quan es llegeix en veu alta. “Llegir és interpretar un text, donar-ne una versió personal amb les pauses, les inflexions i el ritme que requereix”, afegeix Emili Teixidor a La lectura i la vida, i per això recomana “aprofitar totes les oportunitats per llegir o fer llegir en veu alta”.

Queda dit. Demà ens escoltem les Veus a La Fada Ignorant.