Som al mes de juliol. L’Àngela i el Joan acaben de convertir-se en marit i muller. Han planificat amb cura el seu viatge de noces com fa qualsevol parella. No creuaran mars i oceans, no aniran gaire lluny, però la il·lusió no es mesura en kilòmetres i, de manera més evident, en el seu cas. Així que, carregats de bosses i anhels, baixen fins a Lleida per agafar el tren que els durà a Logronyo, el centre neuràlgic des d’on recorreran un petit univers que es convertirà en la seva lluna de mel. Aquesta nit, però, els deixem descansar, ja que tantes emocions els han deixat ben esgotats.
L’endemà els rep un dia preciós, un sol que fa brillar les murades de pàmpols exuberants a la vora de les carreteres que travessen pel cor de La Rioja Alta. De tant en tant, sobre el mar de vinyes, apunten els campanars de les ciutats mítiques de Nájera, d’Haro o de Santo Domingo. En aquesta darrera ciutat, els expliquen el cas de la famosa gallina que va cantar després de passar per la cassola. Els ha fet molta gràcia la història convertida en un miracle. De tant en tant, fan una aturada, la primera al museu del vi de Vivanco, per conèixer els misteris de l’elaboració, la maduració i la conservació del vi, que sempre resulta més il·lustrativa si va acompanyada d’una petita degustació. És bo, el rioja!
Els resta una setmana sencera per davant. Hi ha infinitat de coses per veure i moltes ganes de gaudir-les: aniran fins a Calahorra, on es queden bocabadats amb l’exhibició d’aus rapinyaires que fan a Tierra Rapaz, un parc temàtic diferent dels que han vist fins ara; no es perdran un passeig per la zona de tapeo de la capital, amb els bars del carrer del Laurel plens a vessar de tapes; un dia visitaran la Casa de las Ciencias i, l’altre, el mercat de San Blas, que és una explosió de colors i una delícia per als sentits. Ah! Aquesta nit tenen reservat un sopar romàntic al celler museu Ontañón. És una sorpresa!
Per a la parella, aquesta experiència, a més de passar-s’ho molt bé, representarà un punt d’inflexió en les seves vides. I no estic parlant perquè sigui el viatge de noces, la qual cosa seria una obvietat, sinó perquè l’Àngela i el Joan són dues persones ateses per la Fundació Privada Tutelar i, des de fa poc, tenen la possibilitat de somiar en repetir-lo. Han descobert, com ens va succeir a qualsevol de nosaltres, tot allò que aporta el fet de preparar un viatge –encara que no sigui gaire lluny–, de fer plans per sortir un cap de setmana o de comprar les entrades per assistir a un concert. Han descobert que les activitats d’oci ens distreuen de les cabòries, refermen les relacions amb els nostres amics i obren la porta a noves coneixences i experiències. Ens proporcionen, en definitiva, un benestar físic i mental que d’una altra manera no tindríem.
Amb aquest convenciment, la Fundació Privada Tutelar, amb la col·laboració del ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior del Govern, va crear el programa d’oci inclusiu Integra Adults, del qual formen part les “Activitats de turisme” per a persones adultes. Un bon exemple n’és el viatge de noces dels protagonistes d’aquest article. El programa, però, vol anar molt més enllà de gestionar viatges per a persones que no els podrien fer sense que algú els doni un cop de mà. Ha fomentat també la creació d’“Activitats entre amics” perquè grups de persones ateses organitzin plegats activitats d’oci de manera continuada. Hi ha un munt de possibilitats a Andorra que es poden explorar. El darrer estiu, en el marc de les festes majors, algunes persones ateses van sortir a sopar i després van anar a ballar de manera divertida al concert de David Bisbal a Andorra la Vella; o es van preparar el repertori de la Rosario per poder-lo cantar durant la seva actuació a Sant Julià de Lòria. No puc deixar de mencionar una experiència més concreta i emotiva del programa: malgrat patir ceguesa, algunes persones van poder experimentar la sensació meravellosa que comporta escoltar la música dels clàssics, mentre a l’escenari imaginaven la interpretació dels ballarins del Ballet de Moscou. Per a ells va ser inoblidable.
Integra Adults no seria possible sense les empreses i les entitats privades i públiques que s’han implicat i col·laboren de manera desinteressada i generosa en el seu desenvolupament. Per posar alguns exemples, en el marc de les “Activitats a la comunitat”, citem la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella, que ha cedit un espai per a la trobada dels grups autogestionats que planifiquen les seves accions; o la del Comú d’Escaldes-Engordany, que va oferir l’ajut dels seus professionals perquè els beneficiaris del programa es poguessin integrar en activitats de la parròquia. Res seria possible, però, sense l’ajut dels voluntaris que dediquen part del seu temps a acompanyar i organitzar les activitats. Són una peça fonamental a nivell logístic i també emocional, perquè en aquestes sortides es creen vincles estrets que converteixen els grups de participants en veritables colles d’amics o, gairebé, en grups familiars.
Amb totes aquestes experiències realitzades, com el viatge de noces del Joan i l’Àngela, la participació a les festes majors de l’estiu, l’assistència de persones cegues al Ballet de Moscou, les sortides al teatre i al cinema, les celebracions de festes d’aniversari..., podem afirmar que l’oci inclusiu s’ha posat a caminar de manera ferma a Andorra. Té l’objectiu d’assegurar la igualtat d’oportunitats i la participació activa en la comunitat de totes les persones amb capacitats diverses. Procurem, a més, que les activitats del programa siguin triades de manera activa i individual per les persones ateses, amb la intenció d’afavorir la responsabilitat i la llibertat d’elecció, alhora que els proporcionen sentiments de plaer, d’amistat, de felicitat, d’espontaneïtat, d’imaginació, de goig, de creativitat, d’expressivitat i de desenvolupament personal.
Ni més ni menys!
