“És important reconèixer que els atacs de Hamàs no venen del no-res. El poble palestí ha estat sotmès a 56 anys d’ocupació asfixiant. Però els greuges del poble palestí no poden justificar els terribles atacs de Hamàs. I aquests terribles atacs no poden justificar el càstig col·lectiu del poble palestí”. Aquesta obvietat, pronunciada al si del Consell de Seguretat de les Nacions Unides pel secretari general de l’organització, ha comportat l’aïrada reacció de les autoritats israelianes, que han declarat non grata l’ONU, han denegat visats als seus representants i han demanat la dimissió d’António Guterres, a qui acusen, per les seves manifestacions, de justificar el terrorisme i l’assassinat.
Els ha faltat només titllar l’ONU i el seu secretari general d’antisemita, qualificatiu que tot sovint els israelians apliquen a qui gosi criticar i condemnar els atacs indiscriminats del seu exèrcit contra la població civil de Gaza emparant-se en el dret d’autodefensa. Uns bombardejos que han comportat ja més de 6.500 morts, bona part civils, i d’aquests, més de 2.500 criatures, i que, agradi o molesti més o menys, són tan execrables i condemnables com els atacs terroristes contra la població civil de Hamàs del 7 d’octubre passat.
I és que hi ha qui sembla que vulgui fer creure que els infants i població civil morts d’una banda de la frontera són millors que no pas els infants i població civil morts a l’altra banda. Que hi ha categories de víctimes? Evidentment que no quan aquestes són conseqüència de la barbàrie i follia d’uns i altres.
