Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Villaró es fa gran




Han passat disset anys des de la senzilla però magnífica Obaga sobre el costat fosc de la frontera i els dubtes de  joventut i 27 de La selva moral. Durant tot aquest temps Albert Villaró ha estat escrivint el Pirineu i Andorra, Andorra i el Pirineu. L’ha explicat, i se l’ha explicat, novel·la rere novel·la. Només ha fet, si compto bé, dos parèntesis: Els ambaixadors i El sindicat de l’oblit
En aquests gairebé 30 anys ha creat un univers propi, ha inventat tota una galeria de personatges i li ha donat un segell particular, un estil diferent, la marca Villaró, ironia fina, humor murri, to escèptic però benevolent amb l’espècie humana i les seves debilitats. I amb aquell català nord-occidental tan natural i fluïd.
Després d’Obaga: L’any dels francs, Edat Mitjana, La primera pràctica, segle XVII i segle XX, l’elegia de la joventut a la Seu i la passió obsessiva per la música. La trilogia andorrana, el retrat d’un país en transformació frenètica i sobirania en difícil equilibri a partir de tres novel·les policíaques: Blau de Prússia, L’escala del dolor i La bíblia andorrana
Al marge de la novel·la: edició de Diari de viatge, de l’espia Francisco de Zamora, i del Manual Digest, coordinació de La catedral de la Seu d’Urgell i de Sant Vicenç d’Estamariu. I Nova descripció del Principat i Valls d’Andorra
Totes aquestes, i altres que em deixo per no avorrir, formen l’univers Villaró que ara explota a La companyia nòrdica. El Pirineu hi continua tan present com en Obaga, ara amb una carlinada del XIX; però ja no hi ha dubtes de joventut sinó la recerca de la transcendència pròpia de la maduresa; hi ha la mort, el debat entre la ciència i la màgia, entre el progrés i la tradició. Villaró s’ha fet gran, en quantitat i en qualitat. Però manté la marca, que ningú s’espanti.  
Al gènere històric i al policíac ara s’afegeix el fantàstic i per això la promoció editorial de la novel·la subratlla aquí i allà la connexió amb Perucho. Les forces naturals d’aquest Pirineu, representades per llegendes i personatges, prenen protagonisme en aquesta història que busca el primordial, l’essencial de la natura i l’home. 
Ja s’ha dit tot de La companyia nòrdica, també s’ha relacionat amb Umberto Eco, a partir del protagonista –un tal Cebrià, monjo de Montserrat i erudit amb vocació de detectiu. Precisament l’erudició és un dels elements que pesa en aquesta novel·la, com a Jo confesso, de Jaume Cabré, que també connecta amb tota la cultura europea i té en la música –i en un violí– un dels eixos centrals. Villaró coneix bé el folklore del Pirineu i el connecta amb del centre d’Europa, amb el d’Escòcia, amb els clàssics... 
En algun indret de Fígols o en una biblioteca secreta dins una cripta es deuen reunir els capellans més erudits, els músics, els detectius, els espies, els soldats, els personatges històrics, i fins i tot la vídua d’un paleta col·leccionista d’antiguitats. Deuen beure aiguardent i deuen riure comentant com Villaró fa anys que els fa anar d’una novel·la a una altra i les innombrables picades d’ull a personatges i fets que hi ha dins de La companyia nòrdica

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic