Legislar pels drets dels oprimits o desafavorits sempre és feixuc. I quan es fa és després d’anys de lluita. D’això en saben un niu les dones. Massa temps va costar que els estats reconeguessin que elles patien una violència estructural pel sol fet de ser dones. I de mica en mica –també massa lentament–s’han anat desplegant lleis i polítiques per combatre-la. Arribant ja tard, Andorra vol ara que la violència de gènere sigui considerada delicte al Codi Penal. Però en el seu intent de fer-ho, elimina la causa de la discriminació que pateixen les dones en base al seu sexe i inclou els homes com a potencials víctimes de violència de gènere. Ens diuen els redactors de tal article que aquesta és la nova definició de violència contra les dones de Nacions Unides i que amb això la legislació andorrana esdevindrà una de les més modernes en aquest àmbit. En realitat, si el text s’acaba aprovant sense canvis, el Principat s’alinearà amb la reacció més obscura nascuda per frenar les massives mobilitzacions de dones dels darrers anys. Perquè avui, malgrat que se’ns digui el contrari, els únics tractats vigents sobre violència de gènere la defineixen com a aquella exercida contra les dones. És a dir, per raó de sexe, cosa que és diferent a l’orientació sexual i al gènere. Els homes poden ser víctimes de molts tipus de violència, com ara la violència intrafamiliar. Però mai ho seran de violència masclista. El dia que això sigui així, les dones deixaran d’estar protegides perquè s’impossibilitarà la lluita contra aquest tipus de violència. Perquè dir que un home és víctima de violència de gènere és dir que la violència de gènere no existeix.