Violències de gènere i compromís

El dia per a l’erradicació de la violència de gènere, 25 de novembre, Progressistes-SDP vam fer una roda de premsa exposant que al país es parla de violència de gènere, es donen estadístiques sobre aquesta xacra, però el delicte de violència de gènere no es troba tipificat al nostre Codi penal. 

És xocant que sigui així, quan al país es troba vigent la Llei 1/2015, de 15 de gener, per a l’erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, i a més la llei fa la diferència entre ambdues violències. El que està tipificat al Codi penal són els maltractaments en l’àmbit domèstic. 

Quan es tracta de qualificar els delictes contra les dones, cal utilitzar o bé els maltractaments en l’àmbit domèstic o bé les lesions, en menor o major grau, fet que dificulta la tasca, tant dels advocats com dels batlles i fiscals.
Cada any trobem als mitjans múltiples articles i reportatges sobre la qüestió de la violència de gènere. Enguany no ha estat l’excepció.
 Andorra ha signat i ratificat diferents tractats que centren la seva normativa en la violència de gènere, com ara la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, el que coneixem com a Cedaw, i el Conveni d’Istanbul.

En un projecte de llei, que hi ha “en estudi”, l’anomenada Llei d’Igualtat, es planteja el fet de modificar el Codi Penal, a fi d’introduir el delicte sobre violència de gènere, però de moment és un projecte. Som en ple segle XXI, i Andorra no disposa d’una legislació adequada per protegir les dones, a les quals se’ls vulneren els drets més fonamentals cada dia, sense tenir una defensa en la llei que doni cabuda al càstig per les actuacions que es fan contra elles.
Aquest any el Butlletí Oficial ha publicat 32 lleis que han entrat en vigor a partir de la seva publicació. Però encara resta en algun calaix la llei d’igualtat.

En aquest calaix també han deixat la modificació del Codi Penal. Mentrestant el Col·legi d’Advocats ha fet formacions per preparar els advocats que han de quedar inclosos en el torn d’ofici, tal com marca el Reglament d’Assistència Lletrada, que ha d’assistir les víctimes de violència de gènere.

Per això cal fer-se una pregunta per esbrinar si, realment, en el context de la legislació vigent les podem anomenar víctimes de violència de gènere. Aquest terme no existeix en la llei més important que les ha de protegir pels actes d’agressió que hagin patit. 

Mentre les víctimes de violència de gènere esperen el seu torn per ser qualificades com a tals, al Consell General discuteixen el codi de vestuari que han de portar els consellers i les conselleres, o s’aprova la Llei de Protocol i cerimonial.

En la qualificació del que és important entre els nostres representants l’anècdota supera la urgència del dia a dia.

Cal prendre consciència de la responsabilitat social que tenim tots els que, per una raó o per una altra, disposem d’una situació professional o política que ens permet ajudar a comprendre el caràcter de la violència de gènere i entendre la situació per on passen les víctimes directes.

Les dones, i els homes, progressistes no tanquem els ulls a aquesta greu problemàtica, que cal atacar des de diversos fronts. Cal intensificar la tasca preventiva prop dels joves, un col·lectiu en el qual es detecten massa sovint comportaments masclistes.

Cal capacitar els diferents col·lectius professionals que tracten aquesta problemàtica perquè disposin de les eines adequades. Cal implementar programes de reeducació adreçats als maltractadors.

Igualment, els progressistes pensem que cal avançar en la conquesta de la consolidació dels drets de les dones sense excepció, inclosos els sexuals i els reproductius. Motiu pel qual donem suport a les dones per la despenalització de l’avortament en els supòsits de malaltia o deformació greu del fetus, embaràs fruit d’una violació o per perill de la vida o salut de la dona embarassada dintre de les primeres dotze setmanes.