“Me’n recordo d’una república en miniatura perduda en un racó dels Pirineus”, va dir Napoleó Bonaparte. Així comença el llibre Two Quaint Republics, Andorra and San Marino, de l’autora nord-americana Virginia Wales Johnson i publicada el 1913 per l’editorial bostoniana Dana Estes & Company, on trobarem fotografies de l’església de Santa Coloma, de Sant Joan de Caselles, la Cascada de Moles i una vista general d’Andorra la Vella així com de la plaça, entre d’altres.
L’autora va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1849, però les seves arrels eren de Boston i va ser educada a casa. De més gran va viatjar sovint amb la família, especialment a Itàlia, on es va establir uns anys. Les seves novel·les més conegudes són Many years of a florence balcony, Summer days of Vallombrosa i A Bermuda Lily.
Johnson, nord-americana, ens conta que al fosc i fumat menjador de la fonda, cuina i estable alhora, observa com es cou a foc lent una cassola que conté un sopar frugal amb pa, pebre i cebes. Un sopar lleuger que preparà l’autora per anar a dormir a un paviment de terra folrat amb una manta. 
Explica que l’andorrà és un fill vigorós de les muntanyes, revestit d’armilla i d’uns calçons d’un teixit marró gruixut dels Pirineus, amb polaines de pell i un petit barret de llana sobre el seu cap. Porta un ganivet punxegut a la cintura, en tot moment preparat per a aquelles emergències de la vida que requereixen pistola. També porta un escapulari al voltant del seu coll. La novel·lista ens conta que l’andorrà és més supersticiós que religiós i lloa la manca d’ambició i cupiditat que existeix a les grans ciutats. L’andorrà s’ocupa principalment de portar el ramat cap als refugis d’estiu on viurà en cabanyes rústiques i on l’acompanyarà un gos lleial que ajudarà el seu amo a foragitar les bèsties salvatges. El ramat obeirà al crit del pastor quan els llops estiguin a prop. Davant la porta de la cabana, el pastor tindrà encesa tota la nit una foguera per espantar els ossos que vulguin apropar-se. L’alimentació del pastor és molt senzilla i consisteix en una porció de pa rústic i llet. Una vida molt solitària trencada de tant en tant per l’arribada de contrabandistes o fugitius.
Del síndic explica que és un home vell d’aspecte benvolent, revestit amb un abric llarg tradicional del seu càrrec, mitjons de llana i sabates gruixudes. Ha treballat al camp tot el dia, plantant i fent la collita als camps de la seva propietat. 
Two quaint republics barreja molts tòpics i s’estén sense mesura sobre les preteses gestes d’en Carlemany a Andorra i a d’altres territoris. Es troben a faltar més impressions personals sobre el país i la seva gent. Tot i així, ens fa viatjar a l’Andorra de principis del segle XX, aquelles valls misterioses i desconegudes per a la majoria.