Virginia W. Johnson

“Me’n recordo d’una república en miniatura perduda en un racó dels Pirineus”, va dir Napoleó Bonaparte. Així comença el llibre Two Quaint Republics, Andorra and San Marino, de l’autora nord-americana Virginia Wales Johnson i publicada el 1913 per l’editorial bostoniana Dana Estes & Company, on trobarem fotografies de l’església de Santa Coloma, de Sant Joan de Caselles, la Cascada de Moles i una vista general d’Andorra la Vella així com de la plaça, entre d’altres.
L’autora va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1849, però les seves arrels eren de Boston i va ser educada a casa. De més gran va viatjar sovint amb la família, especialment a Itàlia, on es va establir uns anys. Les seves novel·les més conegudes són Many years of a florence balcony, Summer days of Vallombrosa i A Bermuda Lily.
Johnson, nord-americana, ens conta que al fosc i fumat menjador de la fonda, cuina i estable alhora, observa com es cou a foc lent una cassola que conté un sopar frugal amb pa, pebre i cebes. Un sopar lleuger que preparà l’autora per anar a dormir a un paviment de terra folrat amb una manta. 
Explica que l’andorrà és un fill vigorós de les muntanyes, revestit d’armilla i d’uns calçons d’un teixit marró gruixut dels Pirineus, amb polaines de pell i un petit barret de llana sobre el seu cap. Porta un ganivet punxegut a la cintura, en tot moment preparat per a aquelles emergències de la vida que requereixen pistola. També porta un escapulari al voltant del seu coll. La novel·lista ens conta que l’andorrà és més supersticiós que religiós i lloa la manca d’ambició i cupiditat que existeix a les grans ciutats. L’andorrà s’ocupa principalment de portar el ramat cap als refugis d’estiu on viurà en cabanyes rústiques i on l’acompanyarà un gos lleial que ajudarà el seu amo a foragitar les bèsties salvatges. El ramat obeirà al crit del pastor quan els llops estiguin a prop. Davant la porta de la cabana, el pastor tindrà encesa tota la nit una foguera per espantar els ossos que vulguin apropar-se. L’alimentació del pastor és molt senzilla i consisteix en una porció de pa rústic i llet. Una vida molt solitària trencada de tant en tant per l’arribada de contrabandistes o fugitius.
Del síndic explica que és un home vell d’aspecte benvolent, revestit amb un abric llarg tradicional del seu càrrec, mitjons de llana i sabates gruixudes. Ha treballat al camp tot el dia, plantant i fent la collita als camps de la seva propietat. 
Two quaint republics barreja molts tòpics i s’estén sense mesura sobre les preteses gestes d’en Carlemany a Andorra i a d’altres territoris. Es troben a faltar més impressions personals sobre el país i la seva gent. Tot i així, ens fa viatjar a l’Andorra de principis del segle XX, aquelles valls misterioses i desconegudes per a la majoria.