Fa 14 dies que estem a casa confinats sense data límit, esperant que arribi el gran dia d’alegria on el portaveu de Govern ens digui que hem guanyat la guerra contra la Covid-19. Si repassem la història recent, recordem que l’espècie humana ha passat per d’altres pandèmies que van deixar milions de morts pel camí. La humanitat sempre s’ha adaptat al seu entorn i estic convençuda que ho continuarà fent. Soc positiva i optimista. Sortirem d’aquest malson si tothom fa els deures com a ciutadà responsable.
Ara mateix, l’arma més poderosa que tenim per lluitar contra aquest mal és el confinament. És la nostra obligació protegir la nostra vida i la vida dels altres contra el coronavirus. És una manera eficaç de col·laborar i demostrar la nostra solidaritat, sobretot al nostre personal sanitari, que no compta les hores per cuidar-nos i per salvar vides. Ells que han anat a la guerra sense les armes apropiades, sense mascaretes FPP2 ni tampoc monos de protecció.
Com a qualsevol guerra, hi ha efectes col·laterals. Al problema de salut pública s’afegeix la inseguretat econòmica per a moltes famílies i per a moltes empreses, que no saben com pagaran les factures, els préstecs, els lloguers o les hipoteques al final de mes. Dilluns passat es va aprovar en sessió de Consell dues lleis per sortir del pas de la crisi sanitària. En aquesta sessió, el president del grup parlamentari Terceravia del qual pertanyo, el Sr. Josep Pintat, va aplicar la divisa d’Andorra Virtus Unita Fortior recolzant el Govern. Però va dir una cosa essencial, que “tot el paquet que estem aprovant no serà suficient” per aguantar el teixit econòmic i social del país.
Des del nostre grup parlamentari continuarem ajudant el màxim al Govern des del nostre escó, fent gestions i propostes a l’ombra sense buscar rèdit polític. A nosaltres ens dona igual la medalla i la cadira ministerial, si això fos així ja formaríem part del Govern de coalició. L’única cosa que volem és el benestar de la gent i que el país funcioni. Continuarem fent pujar els neguits dels ciutadans a Govern, que de fet és el rol de qualsevol conseller general representant del poble andorrà, i més en aquests moments difícils. Tenim ben clar que en aquests moments d’excepcionalitat cal donar més sentit que mai al nostre lema, per això caminem de la mà de Govern, tot i estar a la minoria, treballem tots junts pel bé d’Andorra.
Mirant la cara positiva de la moneda, què ens hem de quedar de cara al futur de l’episodi de coronavirus? Si ens parem a pensar, a banda de fer sortir la part més bona de la nostra societat, que és la solidaritat, aquest confinament temporal ens fa obrir els ulls com a persones que som. Ens recorda la importància que té la vida. La impossibilitat de veure físicament els nostres éssers estimats, com poden ser els pares, els fills, els nets, els cosins, els amics, ens fa recordar el valor d’una abraçada o de qualsevol gest d’afecció que no es pot substituir amb una videotrucada. Aquest episodi, que sembla ciència-ficció, ens tornarà a ensenyar el valor inestimable que té la família, l’amistat, el temps de qualitat per a un mateix o compartit amb els seus éssers estimats i de la naturalesa grandiosa que ens envolta. Ser conscients de les coses importants de les nostres vides, això és la gran lliçó de vida d’aquest episodi que marcarà les nostres memòries.
I, per acabar, tinc el convenciment que aquesta crisi farà recordar als governs del món que la humanitat és vulnerable en el seu conjunt. Els governs sabran que no hi ha barreres geogràfiques per als atacs vírics, cap país està en una bombolla ben protegida. Aprendran a no menysprear els primers indicis de pandèmia que es manifesten de l’altre costat del planeta i a ser valents. Penso que molts Estats replantejaran la seva gestió, veuran la necessitat d’estalviar, seran més previsors i prioritzaran projectes ben pensats, posant èmfasi en la salut i el benestar dels ciutadans. En definitiva, són les persones que compten, sense les persones no hi ha benestar econòmic ni hi ha res.
Cuidem-nos i prenem nota, tots plegats construirem una Andorra encara més forta, encara més sana i encara més lluitadora.