‘Virtus Unita Fortior’, un lema per al món

Durant aquesta pandèmia de Covid-19 hem hagut de treure algunes conclusions poc favorables. El més inquietant a nivell europeu és que no hi ha hagut un pla comú per combatre eficaçment la plaga. Els ciutadans han sigut testimonis de com els seus governs, lluny d’unir-se per compartir informació i seguir una política comuna, han adoptat estratègies completament diferents a costa del nostre bé comú. Alemanya i Holanda, sense estar commoguts per les peticions d’Itàlia i d’Espanya per introduir els anomenats coronabons, només van trobar un terreny comú a l’hora de criticar al primer ministre populista d’Hongria, Viktor Orban, per dissoldre el parlament.
Tot i que Suècia encara no té una política de confinament vigent, el Regne Unit en va aplicar una política d’estricta fa dues setmanes, però milers de ciutadans –Boris Johnson entre ells– han patit les conseqüències d’un pla d’acció retardat.
És cada cop més urgent tornar a posar en marxa l’activitat econòmica tan aviat com la situació sanitària estigui sota control, però de nou, no va ser fins fa deu dies que la UE no va acordar un paquet de rescat per valor de 500 milions d’euros. Els ministres de finances de la UE van forjar un compromís que es queda curt, tanmateix, en relació al gran pla d’estímul que havien demanat Espanya i Itàlia, pel qual el deute d’un estat membre seria garantit per tots els membres de la UE –els anomenats coronabons. Mentrestant, les grans economies europees es contrauen a un ritme mai vist en dècades. El PIB d’Alemanya, un 4% el 2020. L’economia francesa ja s’ha reduït al voltant d’un 6% en el primer trimestre de l’any. Itàlia, Espanya i Andorra s’enfronten a una situació encara més fosca ja que les seves economies depenen fortament del turisme.
Si el món esperava que el president dels Estats Units   de liderar les nostres economies fora de la recessió, ja ha d’estar profundament descoratjat. Al febrer i al març, Trump va constantment minimitzar el risc per a la salut pública d’aquesta pandèmia. Com a resultat, avui en dia vuit estats dels EUA permeten que els restaurants i els bars restin oberts, tot i que les morts als EUA superen les 2.000 diàries. 
En una nota més positiva, l’administració de Trump va demanar al Congrés que aprovés un projecte de llei de rescat que injectaria dos bilions de dòlars a l’economia. Però els esforços de rescat seran massa escassos i arribaran massa tard per a molts. Aquestes últimes tres setmanes, setze milions d’americans s’han inscrit en les prestacions d’atur. Tot un rècord. Segons alguns analistes, 48 milions d’americans podrien perdre la feina d’aquí a finals d’any –el 30% de de la població activa. Més que a la crisi del 1929!
A Andorra també augmentarà l’atur fins a xifres que no es van veure ni durant la crisi de 2008. Però no tot està perdut. Hi ha un besllum d’esperança si Andorra, i de fet el món sencer, pot adaptar-se , i quan calgui, alterar el que afectava el sistema.
Ens trobem en una cruïlla: podem decidir col·lectivament prendre les decisions econòmiques, mediambientals i socials adequades per fer del món un lloc millor per viure, o decidir reprendre la vida tal com era abans de la Covid-19. Andorra, per exemple, podria posicionar-se com a laboratori per a les indústries disruptives i buscar atraure empreses especialitzades en intel·ligència artificial, e-sports, cultura del cànnabis (amb finalitats terapèutiques) i blockchain... Andorra ja s’ha convertit en la llar de Forestal, primera empresa a produir  bicicletes elèctriques d’alta gamma dins el Principat. La solució més òbvia d’augmentar impostos no beneficiarà Andorra a llarg termini, per aquest motiu el nostre govern haurà de buscar solucions innovadores.
L’avantatge més gran del confinament ha estat descobrir els beneficis del teletreball. Hores de trànsit han desaparegut, pares i mares han pogut passar un temps de qualitat extra amb els seus fills. Com a resultat, el planeta també ha tingut un descans i la contaminació han disminuït fins a nivells mai vistos des dels anys seixanta. Els governs i les grans empreses prendran nota i treballaran junts per afavorir l’energia ecològica? Entendran la necessitat de netejar els nostres oceans i combatre l’escalfament global?
Tant de bo els nostres polítics estiguin a l’altura de la situació, tot i que resultarà temptador afavorir el creixement a tota costa per compensar el temps perdut. Podem deslligar la nostra passió per impulsar els nostres líders a pensar d’una altra manera, privilegiant el canvi social i ambiental.
Això ja seria una altra cosa, oi? No ho celebrem abans d’hora, però potser, només potser, sortirà alguna cosa positivament disruptiva d’aquesta crisi, a més dels centenars de vídeos divertides que hem acumulat als nostres telèfons.