Virtut 2.0

L’estoïcisme és una escola filosòfica fundada per Zenó de Citio a Atenes a principis del segle III aC que basa els seus principis en un sistema lògic. Els estoics creien que tot al voltant operava segons una llei de causa i efecte, resultant en una estructura racional de l’Univers. Pensaven que “no podem controlar el que passa al nostre voltant, però sí que podem controlar el que pensem sobre aquests esdeveniments”, en comptes d’imaginar una societat ideal falsament positiva. Bàsicament, aquest corrent filosòfic es basa en l’autocontrol i la saviesa per acceptar el moment i les coses tal com es presenten. Els estoics són especialment coneguts per ensenyar que “la virtut és l’únic bé” per als éssers humans, i que aquestes coses externes, com la salut, la riquesa i el plaer, no són bones o dolentes en si mateixes, però tenen valor com a “material perquè la virtut actuï”.
Els estoics ara estan de moda, particularment des de la pandèmia, quan de sobte ens vam adonar que les nostres vides no brillaven tant com pensàvem, sobretot en el nostre niu d’amor de 30 m2. I no deixa de semblar-me estrany que aquesta filosofia s’hagi posat de moda, ja que la nostra manera d’actuar no pot estar més als antípodes. Recordem el que hem citat més amunt: “(...) controlar el que pensem sobre aquests esdeveniments, en comptes d’imaginar una societat ideal falsament positiva”. Graciós, oi?
Em sorprèn la nostra capacitat per emmascarar les coses, creient que som i actuem d’una manera, quan en realitat continuem fent el mateix que sempre. Recordeu el ja famós “d’aquesta pandèmia sortirem reforçats i amb altres valors morals?” I així estem. Perquè no ha d’existir res més a contracorrent dels estoics que les xarxes socials, on tot és fictici, i el que consumim no és més que una finestra irreal que fem servir com a panacea. Però bé, tornem al que ens interessa. Els estoics estan de moda, i benvingut sigui, però faríem bé d’anar a les fonts. És cert que segons les estadístiques les vendes de llibres de Marc Aureli, Sèneca i Epicteto han pujat, però són molt més els canals de YouTube i els podcasts on la gent explica els continguts, la majoria de les vegades, mastegats i simplificats. Això està bé? M’inclino a pensar que no, però al final, és millor això que res. 
El problema de tot això és que la nostra manera d’acostar-nos a la informació i consumir-la sol ser superficial perquè busquem, com a part d’aquesta moda, solucions miracle que ens canviïn la vida d’un dia a l’altre, com si el procés no necessités un esforç de la nostra part. Alguna cosa així com les dietes, que òbviament començarem al gener. Al cap i a la fi, no vindrà ara d’esperar un mes més o un mes menys per començar a regar el món amb la nostra virtut... oi?