Virus? Quin virus?

Cues quilomètriques per entrar, carrers cèntrics farcits de gent, una allau de selfies al Roc del Quer –fa uns anys ningú sabia que hi havia un mirador o un tros de pedra amb unes vistes igual d’espectaculars que ara– o la Ruta del Ferro, convertits en les Rambles i alguns sense mascareta, com si la pandèmia no anés amb ells. Sort que al virus no se li havia de donar cames... Algú diu que els turistes estan sans, però el nombre de contagis va pujant i l’amenaça d’un nou confinament sobrevola el niu de cucut de tots. Bars tancats i la gent es munta el bar al carrer. Papereres plenes de gots de plàstic regalimant cafè. Boles de paper d’alumini –quan era petit jugaven amb elles a l’hora del pati– i moltes burilles apagades a terra. Descontrol. El pitjor de tot plegat és que som un lloc que necessita els turistes. Quina creu. ¿Ens tancaran a casa de dilluns a divendres i després obriran els caps de setmana? No donaré idees. Alumnes confinats, aules tancades i alguns tornen a les classes virtuals. El virus, de dilluns a divendres dona pànic; i durant el cap de setmana, dies de festa o ponts... virus?, quin virus? Alguns que viuen aquí també es desplacen. Fan com una mena de cursa de relleus i a la duana es passen el testimoni amb els que entren. I molts que entren venen del lloc on van alguns que viuen aquí. Es passen el testimoni i a córrer. Relleu fet. Bé, compartim el virus com a bons germans, tot i així, quin virus? En fi, per acabar dir que l’esport pobre s’ha aturat de cop i el ric continua endavant, tot i l’aparició, en alguns llocs, de positius. El suposat virus, que alguns se’l creuen i d’altres no tant, segueix caminant al seu aire. Ell sí que no fa distincions de cap mena. Per desgràcia va fent.