Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

Visca el circ




Ho deia l’Andrés Luengo en una de les notícies de la secció de cultura de dijous passat: torna la convocatòria electoral i ja tenim el Museu Nacional, com l’au fènix, en la majoria de les candidatures. Perquè sí, senyores i senyors, ha començat la campanya i amb ella la gran llista de promeses que, com bé comentava Luengo, formen part de l’etern retorn en aquest país dels Pirineus.

No em centraré en cap cas concret perquè crec que els coneixem tots, i a més ja formen part del llistat d’almenys deu iniciatives que fa dècades que no es concreten. Prefereixo enfocar l’atenció en una altra qüestió, i no són precisament les coses, sinó les persones. L’electorat. Nosaltres. Bé, en aquest cas en particular la paraula nosaltres no és la que millor engloba la idea, ja que poc més de 22.000 decideixen el futur de 70.000 –si és que ja sabem fefaentment quants som.

Veig que això de les promeses cícliques –que m’atreviria a dir que tothom sap, ja que continuaran sent promeses– és un fenomen que succeeix a tot arreu, i em pregunto una cosa simple: de debò som, com a electors, tan previsibles, per no dir una altra cosa? No sé què contestar.

Molts dels partits polítics que presenten una candidatura sent Govern (a molts països, després de dues legislatures seguides) ofereixen propostes i venen quimeres, i el pitjor és que en la majoria dels casos, cola. Perquè deixeu-me que els faci una pregunta: per quina raó hauríem de suposar que faran això que prometen per als pròxims quatre anys, si no ho van fer els últims quatre o els últims vuit? Potser és simple sentit comú. Espero que em sàpiguen disculpar.

A manera d’atenuant, diria que quan votem ens deixem portar, i és en aquest moment on altres factors fan aparició, com l’afinitat amb algun candidat o el sentiment de pertinença amb algun partit en concret. Això últim és més complicat, ja que les sigles i els colors canvien tot el temps, i aquest any tenim set candidatures nacionals. Tot un exemple de democràcia, vaja, encara que gairebé signifiqui ser més papista que el Papa. De totes maneres, això de parlar del Papa, l’Església i el que això implica en segons quines qüestions quotidianes, que van pel camí d’emplenar encara més el calaix de promeses per complir, millor ho deixem per a un altre dia.

Arriben les eleccions i tothom es revoluciona. Aquí, allà i a Austràlia també. Funciona més o menys igual, però en diferents idiomes. El que continua inalterable –o això és el que sembla– és la nostra capacitat per comportar-nos com ovelles que pasturen en el terreny de la desinformació –o de la postveritat, com li diuen ara a mentir–, guiats pels pastors dels somriures lleugers i les encaixades de mans.

Visca el circ!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte