Celebrem que s’hagi estrenat el nou programa ideat, escrit i conduït pel camarada Nil Forcada. Cada emissió surt dimecres, a un quart de deu de la nit, per Andorra Televisió. I es pot recuperar quan hom vulgui a la pàgina web d’RTVA. Sota el títol genèric Paral·lels, és el penúltim, fins ara (Marinada Edicions acaba de publicar el fals assaig titulat Teoria del ridícul), dels projectes del cineasta i escriptor, que s’entesta obstinadament a reivindicar actors culturals actuals del nostre país que, mitjançant processos creatius sublims i compromesos, assoleixen en produccions genuïnes l’estatus d’observadors privilegiats de la contemporaneïtat local i universal. Iniciatives d’aquesta mena palesen una formidable complicitat amb la cultura andorrana moderna que, malgrat les dificultats, no es deté. Aquí es fa bo i convocant col·legues i autors apassionats de les arts d’àmbits afins a l’escriptura i a la cinematografia, en una con tribució que dona visibilitat a feines molt grates que es fan majoritàriament, a falta d’una compensació dinerària suficient per a dedicar-s’hi a ple temps, per amor a l’art, i que sovint són poc conegudes i reconegudes.
Totes les unitats de la sèrie que de moment s’han posat a disposició del públic presenten dos creadors nacionals que, partint de punts de vista personals i intransferibles, s’aturen a analitzar les disciplines que conreen i reflexionen sobre la pròpia experiència en fites concretes de la seva trajectòria. Es tracta de contrastar opinions, des de plantejaments aparentment distants, a propòsit d’una temàtica comuna important a l’obra de l’un i de l’altre. I al capdavall, pel que hem vist en els cinc episodis emesos a partir del proppassat gener, els resultats, més que no pas contraposicions de disparitats, són magnífiques confluències a través de magnífiques coincidències d’elements essencials dins la no menys magnífica diversitat de referents, gènesis, llenguatges, estils, procediments i concepcions. Se’ns mostra principalment dues visions paral·leles sobre qüestions (sense obviar punts rellevants que s’hi relacionen) que els artistes aborden, assumptes clau en les realitzacions que signen: per exemple, el sentiment de pèrdua en curtmetratges d’Anna Ubach i d’Álvaro Rodríguez, el gènere epistolar en propostes narratives de Joan Peruga i de David Gálvez, l’epifania poètica en poemes de Teresa Colom i d’Arnau Orobitg, les formes volumètriques en escultures d'Àngel Calvente i de Jordi Casamajor, i el terror sobrevingut a causa de misèries de la condició humana en un relat novel·lístic d’Eva Arasa i en un relat cinematogràfic d’Andrea Sánchez.
Escenaris incomparables, locucions acurades, figuracions artístiques, seqüències descriptives, missatges incisius… Un conjunt que difon productes perdurables, explora confins estètics, analítics i ètics, i interpel·la els espectadors. Avui, la sisena entrega. No ens la perdrem.
