Visites

L’estiu és una època d’anades i vingudes. Uns esperem la llibertat de moviment que donen les vacances per conèixer altres territoris. El viatge com a descoberta de l’altre, altres maneres de fer, de menjar, d’organitzar-se, d’expressar-se, de moure’s; en definitiva, de veure altres maneres de viure. El viatge entès com a aprenentatge del que, si es disposa d’un esperit permeable, fins i tot es pot entendre com a procés transformador. El viatge autèntic és aquell que ens canvia, de què tornem amb una nova visió, amb un bagatge que ve per quedar-se.

Dins els processos de coneixement associats al viatge hi ha diferents objectes de reflexió. En els perfils més introspectius, la descoberta d’un mateix és una opció a seguir en els dies que sortim del nostre context quotidià. Adquirim una perspectiva òptima en sortir de la nostra rutina que ens pot donar moltes pistes de qui som i de com gestionem relacions i emocions. Només cal relaxar-se i formular preguntes i respostes honestes i valentes.

Una altra opció lleugerament menys íntima però igual de profunda és el coneixement del propi territori estant en terres llunyanes. A partir de la pròpia experiència viatgera puc afirmar que és estant lluny de casa quan millor he pogut entendre el que és Andorra. La necessitat d’explicar-te a l’altre, que et desconeix totalment, t’obliga a endreçar idees, a sintetitzar conceptes i a crear un retrat significatiu del que ets per fer-te entenedora. En el contrast amb el que és aliè es posa en evidència allò que és essencialment propi. Un exercici de descripció davant d’un mirall davant del qual en el dia a dia no acostumem a posar-nos. Les peculiaritats socials, històriques, administratives i doblemoralistes d’Andorra donen molt de joc a l’hora d’establir converses amb persones d’altres llocs del món.

L’estació estival, però, no només porta anades sinó també vingudes, és a dir, la rebuda d’aquelles persones que aprofiten les seves vacances per visitar-te a Andorra. Amics que mantenen vincles afectius cultivats en la distància i que de retruc també t’emmirallen donant-te una percepció diversa del teu entorn. Com a amfitriona andorrana he de dir que els retorns que tinc de casa nostra giren entorn de la grata sorpresa. Valoren la bellesa del paisatge, la netedat dels carrers, l’amplíssima oferta cultural, la peculiaritat històrica d’un país que no esperaven en una primera visita molt condicionada encara per la idea d’Andorra com a gran centre comercial. El que també els sobta és la nostra realitat social i administrativa, els sembla mentida que certes coses puguin passar en aquest idíl·lic racó de món. Però això ja és una altra història.