Viu la teva vida

Fa uns dies mantenia una conversa molt apassionada sobre el temps i les seves dimensions. Com ens afecta el pas el temps? Per què no podem dominar el temps? No ens adonem i el temps de les nostres vides ens passa volant? Eren algunes de les preguntes que sorgien de la conversa. El meu company de diàleg deia que el temps en la vida passa molt ràpid, i el desaprofitem. Jo hi afegia, a la seva interessant reflexió, que no és que el temps passi ràpid, sinó que nosaltres no vivim el temps de la vida perquè estem sempre en pilot automàtic inconscient. I quan despertem i tornem a aquests minuts de consciència mirem el rellotge i veiem que ens han passat els minuts, hores, dies, anys...

Vivim a una gran velocitat, i això ens fa no connectar amb la vida diària. Perquè el temps no és lineal i s’accelera cap endavant. El temps és circular i sempre està rotant sobre el mateix moviment cíclic natural: tardor, hivern, primavera i estiu. La teva vida està submergida en aquest temps cíclic i tu has de donar-li forma. I si vius inconscient i robotitzat i no t’adones es passa la vida sense haver viscut. Per tant, comença a viure ara, desperta, estigues aquí. Et dius ... i tens ... vius ... i treballes ... digues-t’ho a tu mateix. Desperta. És ara quan estàs descobrint l’aventura en la qual estàs ficat. És com una història. La teva història. Abans no ho sabies. Ara ho estàs començant a saber. Has de fer-te conscient de la teva existència, i per a això has de saber la veritat. La veritat, sent realment sincers, és que ningú sap el que és la vida. És un misteri. L’única cosa que sabem, si ho analitzem des d’un punt de vista simplista, és que estem aquí cada un de nosaltres vestint un cos i un nom, que cada dia ens hem d’aixecar i que ens passaran coses. És un cara a cara amb les circumstàncies, l’ambient i l’entorn de la vida. I si tu no estàs concentrat i hàbil i no li saps donar resposta, pots no sobreviure, tant físicament com emocionalment. En el temps de vida que tens, totalment incert, és prioritari que visquis conscient i prenguis les decisions més encertades per al teu benestar. I això requereix reflexió i autoconeixement d’un mateix. Posa’t a observar la teva vida des de fora. Adona’t de qui ets, com actues i què et passa, i veuràs que la majoria dels teus comportaments són inconscients, surten sols, automàtics, i creen constantment les mateixes circumstàncies, que es van repetint al llarg de la teva vida una vegada i una altra en totes les teves àrees. Les vius amb persones i de formes diferents, però els resultats sempre solen ser els mateixos. Hi ha una part de la teva vida que millora i té canvis, però la major part d’ella és igual. Et sents igual, ets igual i et passen els mateixos successos. A no ser, és clar, que siguis conscient i decideixis canviar la teva manera de pensar, de parlar, de sentir, d’actuar. Com si a la història de la teva vida, que ja estava predestinada per patrons i creences de la teva família i de l’entorn en tu, li canvies el guió i ordenes l’argument de forma diferent i favorable per a tu. I ja que tu ets l’escriptor del guió i pots decidir, decideix un gran argument que faci de la teva vida una vida apassionant i real, feliç, pròspera, plena en tots els sentits.
El temps es pot dominar, sí. Però el teu temps, no el temps. El temps seguirà girant eternament. No obstant això, el teu temps no, tindrà un final. Per tant, viure conscientment des d’aquest autodiàleg com ara estàs fent, és viure la vida, estar present, estar. I si estàs ja no ets víctima de les circumstàncies, perquè ara tu pots dialogar amb tu i dir el que desitges. Abans, eres inconscient, deies tot el que no volies i no t’agradava, i la teva vida girava al voltant d’aquest diàleg. La paraula, el verb és el vehicle des d’on es crea la teva realitat. Seria com els comandaments a través dels quals dirigeixes i jugues la partida de la teva història de vida. Que a partir d’ara la visquis despert. Feliç any nou i feliç despertar! A crear la teva història.