Comença l’estiu i, amb ell, les vacances. Una època de l’any que esperem tots, perquè més enllà que tinguem la sort de treballar en el que ens agrada, o que hàgim pogut aconseguir que ens agradi el que fem –que no sempre és el mateix– les vacances són sinònim de relaxar-nos i de trencar amb les exigències de la rutina diària.
Cert? No ho tinc tan clar. Perquè, com amb els llibres, les coses que es van sumant a la pila de pendents durant l’any poden ser moltes. No acabo d’entendre per què, però de vegades ens costa desconnectar fins i tot quan no estem treballant. L’oci també pot ser estressant, i les llistes de coses “per fer” durant les vacances pot transformar-se en un infern.
Qui no ha pensat que durant aquestes pròximes vacances acabarà aquella sèrie inacabada, aquell llibre que va quedar a la meitat, o aquella pel·lícula que fa tant que té postergada? Tots. I més d’una vegada, el fet de tenir temps per a nosaltres durant tot el dia ens estressa. Perquè, acceptem-ho, mai s’acaben les coses per fer. Encara que tinguin a veure amb no fer res més que estar al sofà i prémer el play del comandament de la televisió.
L’oferta no s’atura mai. I està molt bé sempre que puguem controlar l’impuls i no ens deixem portar per aquesta síndrome de la qual vam parlar ja fa algun temps que es coneix com a FOMO, de l’anglès Fear of Missing Out, que traduït és: quedar-se fora. La realitat, senyores i senyors, és que res és tan important com la nostra felicitat i, sobre totes les coses, la salut física i mental. Hem d’aprofitar el temps lliure, llegir llibres, veure sèries i pel·lícules, escoltar música, però sense patir. Perquè mai tindrem prou temps per a abastar-ho tot.
Al cap i a la fi, què més dona? Deixem les llistes per a la rutina dels onze mesos restants. Les vacances haurien de ser aquest espai on les regles no estan escrites i els horaris són més versàtils que mai. On l’alarma del rellotge només soni per a alertar-nos que avui toca fer ioga davant de la mar. Si en aquests moments continuem fent llistes, i per no perdre el costum tampoc les respectem, estarem vivint de la mateixa manera que sempre. Desconnectar és una altra cosa. No es tracta de no anar a treballar. Es tracta de fer un reset en els hàbits que ens condicionen i que delimiten les nostres sensacions durant cada dia de l’any.
Les vacances són els moments en què hauríem de poder decidir el que ens ve de gust fer sense seguir cap llista, improvisar sobre la marxa sense acumular ni un gram de culpa per fer una migdiada, veure la temporada sencera d’una sèrie en una tarda o passar el dia a la muntanya. Perquè no som robots, i encara que el sistema s’esforci perquè actuem com si ho fóssim, necessitem carregar la nostra energia. I per això, res millor que una cosa tan simple com viure.
