Per viure 700 anys més de pau

700 anys de pau. Una bona targeta de presentació d’Andorra de portes enfora (i sovint també, de portes endins). Màrqueting diplomàtic que, malauradament, té algunes escletxes. Un engranatge que falla. Avui es torna a fer evident davant l’entrada en vigor, el 22 de gener vinent, del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. L’acord ja ha estat ratificat per una cinquantena d’estats, tal com va anunciar l’octubre passat Nacions Unides. Entre aquests, però, no hi figura cap dels nou nuclearment armats. Ni tampoc Andorra. El Principat traeix així els seus principis i fa l’orella sorda a les paraules del secretari general de l’ONU amb les quals recordava que donar suport al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears és un pas imprescindible per preservar la pau mundial. I és que aquest no és qualsevol acord. Es tracta del primer instrument multilateral jurídicament vinculant per al desarmament nuclear. Una eina amb la qual els estats adherits es comprometen a no desenvolupar, provar, produir, fabricar, adquirir, posseir o emmagatzemar armes nuclears o altres dispositius nuclears explosius sota cap circumstància. El pas es fa 75 anys després que els Estats Units utilitzés les armes nuclears per primera vegada sobre Hiroshima i Nagasaki. Les conseqüències devastadores van colpir el món. Els experts alerten que l’amenaça nuclear, malgrat que no ens ho sembli, persisteix. Perquè puguem viure 700 anys més de pau serà necessari crear les condicions. I en aquest camí hi ha el tractat que avui Andorra no ha signat.