Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marià Cerqueda

Marià Cerqueda

Badaire

 

 

Viure de l’aire




Ja fa una bona colla d’anys que sento dir que aviat ens cobraran per l’aire que respirem. Si fa o no fa els mateixos que fa que sento que a Andorra el carro va pel pedregar. La primera profecia s’ha acomplert i una empresa ha anunciat amb grans cartells publicitaris que ven aire d’Ordino. Uns quants problemes de caire burocràtic han fet que aquesta iniciativa, de moment, no hagi prosperat. Un tomb per la xarxa ens fa adonar que aquesta mena de productes tenen mercat. El motiu? Hi ha indrets amb prou contaminació i el suficient poder adquisitiu per crear una demanda d’aire net. Podem trobar ampolles amb aire de Canadà, Nova Zelanda, la costa anglesa... Cal buscar llocs que s’identifiquin amb aire pur i poc contaminat.  
Hi ha, però, altres ofertes d’aire envasat a la xarxa que res tenen a veure amb la salut. Així, no és estrany trobar aire de Barcelona, de Nova York, de Medellín o de Singapur. M’ha sorprès que també es vengui aire contaminat de Beijing, fet que tanca un estrany cercle. Els xinesos compren aire per lluitar contra la pol·lució  i els turistes l’adquireixen contaminat per portar-lo cap a casa com a record. Extraordinari. 
Però si hi ha una iniciativa que m’ha arribat al cor és la que va endegar un estudiant de telecomunicacions originari de la vila francesa de Montcuq. Aquest poble va esdevenir famós arran d’un programa emès a la televisió als anys setanta, Le petit-rapporteur. En un dels esquetxos més memorables, un reporter es traslladava a aquest poble i es vantava de poder ensenyar per primer cop  Montcuq a la ciutadania. Jugant una mica amb la pronunciació francesa, costa poc deduir que Montcuq es converteix en mon cul: aquella  part de l’anatomia humana on l’esquena perd el nom. Tanta ha estat la influència de l’emissió televisiva que l’any 2006 al poble hi van obrir el carrer del  Petit-Rapporteur.  
La iniciativa d’envasar aire de Montcuq va començar amb una campanya de crowdfunding. A la pàgina web se’ns recomana inspirar aquest aire quan estem mancats d’iniciativa creativa. Per tal de no desmillorar la qualitat de l’aire i no buidar Montcuq massa de pressa, es limita la recollida a  deu litres per setmana. Antoine Deblay, que és el nom d’aquest artista de l’emprenedoria,  afirma que no sap la composició de l’aire que envasa i admet que no sap ben bé els motius que el fan tan atractiu per als seus clients. Per acabar-ho d’arrodonir n’ha creat edicions especials, com ara la collita del 2014. Tot, pel mòdic preu de cinc euros la llauna de 250 mil·lilitres.
Desconec si encara n’hi ha al mercat però goso recomanar a algun dels museus on s’exhibeix la famosa merda d’artista, que va donar la fama a Piero Manzoni, que adquireixin llaunes d’aire de Montcuq. No dubtin que es farien bona companyia.  

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte