Li n’han caigut de tots colors al xef Dabiz Muñoz per dir bajanades. Ja saben, que si el comú dels mortals no tenim 365 miserables eurets per oferir-nos un homenatge amb el seu menú degustació és que som uns dròpols malgastadors. Uns pocapena, vaja. O cosa similar. El cuiner ha demostrat viure fora de la realitat, és evident. Però n’hi ha d’altres. I ara que es preparen els circs de tres pistes que acostumen a ser les (pre)campanyes, en veurem unes quantes més. De bajanades i de gent vivint fora de la realitat. Per aquestes contrades el concurs de despropòsits comença (i no acaba, segur) amb el recinte multifuncional, idea estrella per a la contesa que arriba. El nou granprojectemegaestrella de la temporada. Que succeeix a ocurrències anteriors. Recorden que fa quatre anys era un sí és sí el Museu Nacional? On ha quedat? Diria que com a molt som en un sí, d’acord, però la punteta només. 
Aquest cop li toca al recinte multifuncional. I ja saben, es tracta de buscar-li una ubicació, de parlar dels quartos que costarà, de somiar (ells, no nosaltres) amb tisores que tallen cintes i somriures a càmera. Una altra cosa és tenir clar per a què es volen els edificis i les grans inversions, quin és el contingut a què es destinen tan espectaculars i caríssims continents i quines necessitats cobriran.  Que no ens trobem amb equipaments infrautilitzats com l’Auditori Nacional o el mateix Centre de Congressos. Que ho tingui clar qui projecta i li ho expliqui clarament a qui paga, que avui té unes preocupacions molt més arran de terra.