No soc una persona gaire endreçada, la veritat. I fins i tot es podria dir que soc una mica desorganitzada i caòtica. També és cert que parlant d’oci, quan no es fan plans a vegades les coses surten millor. Però el laissez faire i el carpe diem penso que no es poden aplicar en tots els àmbits de la vida. Un mínim projecte i una mica de planificació són necessaris. Si vols ser periodista, posem el cas, cal fer uns estudis abans, no pots decidir un dia que a partir d’ara seràs periodista i ja està. No trobaràs feina així. Has de planificar mínimament la teva carrera professional. A nivell econòmic també has d’estructurar les teves despeses, endreçar-les per poder-hi fer front, i fer una mica de guardiola per poder cobrir els imprevistos.
Són planificacions mínimes per viure. Com les que també s’han de fer per poder oferir un servei. Posem el cas del transport públic, i si volem concretar més, el servei de bus nocturn en el marc d’una festa major com és la de Sant Julià de Lòria. No era gaire difícil preveure que amb un bus cada hora (a les 23.30, 00.30, 01.30, 02.30, 03.30 i 04.30) no seria suficient, especialment cap al final de la nit, per donar servei a tota aquella gent que baixaria a ballar i gaudir de la festa major laurediana, ja que aquesta és la festa amb més renom del país, a la qual m’atreviria a dir que tot el jovent, i tan jovent, hi va algun dia o altre. I més quan les places d’aparcament són limitades, es fan campanyes perquè la gent deixi els vehicles particulars i es desplaci amb transport públic. I sobretot a la nit i quan es vol prendre alguna copa. Perquè la combinació d’alcohol i volant pot tenir un resultat mortal.
