Per a la majoria de lectors, la revista Vogue evoca només moda, però des de fa molts anys hi podem trobar una part cultural amb recomanació de llibres, exposicions, restaurants i viatges que sovint ens fan somiar. Entre un escrit de la famosa escriptora francesa Colette, dibuixos de vestits i fotografies de dames de la bona societat, trobem en la seva edició de l’1 de juliol de 1925, en la secció de viatges, un interessant article dedicat a Andorra, amb una visió lliure no sempre afí a la realitat, juntament amb unes fotografies entranyables en blanc i negre.

No he sabut trobar el nom de l’autor de l’article ni de les fotografies, però l’autor, que viatja acompanyat, ens diu que Andorra és un país gairebé desconegut emplaçat en un decorat romàntic, amb unes carreteres molt primitives i que el país té tot just tres o quatre automòbils, només hi ha una carretera transitable i els transports es fan en mula. L’autor ho veu com un símptoma clar pel qual el país continua ancorat en el passat. No se’n salven tampoc les indústries locals, les mateixes –diu– que fa mil anys.

Tot i els precipicis i caminois estrets, els agrada i els sorprèn. Un paisatge bucòlic fins i tot més florit que Suïssa. També és la primera vegada que senten parlar el català i dedueixen que és una llengua composta de castellà i francès que esdevé cada vegada més incomprensible a mesura que s’acosten de la frontera espanyola.

Pel que fa a l’allotjament, el fondista de Soldeu té bon aspecte i es cuida de buscar-los les mules que necessitaran per seguir el viatge, acompanyats del seu fill, a més de donar-los de dinar. En les sis hores que dura el viatge entre Soldeu i Andorra la Vella, estan extasiats pels diferents paisatges que ofereixen les valls. L’hostaler que els rep a la capital té una mirada “terrible” però amable. Vist que estan esgotats, morts de fred i de gana, els prepara junt amb la seva agradable esposa, unes begudes calentes i un bon sopar que els fa oblidar el cansament. L’hospitalitat andorrana es fa notar amb escreix i sorprèn el detall que la mestressa de la fonda els hagi posat uns llençols de tela fina i amb puntes, procedents del seu aixovar de noces que no havia utilitzat des de feia deu anys....

Seguint amb la seva visió folklòrica, els porcs i gallines campen pels carrers pintorescs d’Andorra la Vella. Pel que fa a les cases, a la planta baixa hi trobem les vaques, mules i porcs, al primer pis hi viu la família i, al pis de sobre, els conills i gallines (?). En el breu resum de les institucions andorranes esmenten que la quèstia en aquella època és de 950 francs.

Un viatge en el temps amb unes fotografies que ens fan admirar un paisatge andorrà de somni que malauradament ja no tornarem a recuperar. Entre aquestes cal destacar una fotografia de l’antiga església d’Escaldes i les cases que existien al voltant, abans que les tiressin a terra per fer la carretera.