Volem o ens mereixem ser a la Copa?

Tot i que, si ens aferrem a les matemàtiques, la porta és encara oberta, el BC MoraBanc Andorra va llençar dissabte, amb la derrota contra el Burgos, bona part de les opcions que tenia de colar-se entre els vuit primers i ser novament a la Copa del Rei, que es disputarà a Gran Canària el mes vinent. És evident que en l’esport, com en altres àmbits, es pot perdre i es pot guanyar, malgrat que sovint el més important, i preocupant en aquest cas, és la manera de fer-ho. És veritat que l’equip té moltes baixes, especialment en la pintura, i que cal un sobreesforç per compensar-les. És cert també que el debutant Landing Sané tan sols havia fet un parell d’entrenaments amb els seus nous companys, i també és veritat que la tripleta Calatrava-Oyón-Martínez va fer un arbitratge un pèl particular que va emprenyar andorrans i burgalesos. Ara bé, és inadmissible la forma com es va encarar el partit. De fet, durant els tres primers quarts, va semblar que fos el Burgos qui s’estava jugant la Copa. Els homes d’Epifanio van passar per sobre els jugadors de Peñarroya en intensitat, sacrifici i ajudes defensives, lluita i, si convenia, duresa. I tot davant una afició que, incrèdula, veia com el cuer fins a aquesta jornada i quart pitjor atac de l’ACB anotava 99 punts al Poliesportiu, que ha deixat de fer por al rival i de ser el fortí de la temporada passada. Les matemàtiques són a voltes capritxoses, però el BC MoraBanc Andorra, jugant només deu minuts tal com va fer dissabte contra el Burgos, si finalment no és a la Copa és perquè realment no s’ho mereix.