Volem seguir com fins ara?

He de reconèixer que certes declaracions d’alguns polítics em segueixen sorprenent. Aquest és el cas del secretari general de Demòcrates per Andorra, Esteve Vidal, que en una entrevista ha comentat que els preocupa, al seu partit, que l’oposició es pugui unir per fer un front a favor del país i ha afirmat que seria difícil entendre aquesta mena de coalicions.

Sincerament, crec que encara falten mesos per saber si finalment es constitueixen aquestes coalicions i si s’acabaran creant noves plataformes, agrupacions o partits en l’àmbit nacional. En tot cas, només cal retrocedir fins a les darreres eleccions generals per observar que DA feia servir aquest tipus de coalicions que el seu secretari general critica.

Aquest és un llistat de les coalicions dels Demòcrates als últims comicis. A Encamp es van presentar de la mà d’UP, a Ordino amb Acció Comunal d’Ordino, a la Massana amb Moviment Massanenc i a Andorra la Vella amb Cd’I. És evident, doncs, que experiència no els en falta a l’hora de tancar aliances. Em pregunto si és que en volen l’exclusiva o els fa por la competència.

En la mateixa entrevista, el Sr. Vidal assegurava que cal estabilitat per afrontar els reptes que tenim a davant i que segurament marcaran el futur d’Andorra. Puc arribar a estar d’acord que els reptes que ens esperen marcaran l’esdevenir del nostre país durant molts anys, però també cal explicar que les polítiques aplicades pel Govern de DA deixaran empremta i, segurament, una factura molt elevada que haurem de pagar durant molt temps.

Ha arribat el moment de preguntar-nos: volem seguir com els darrers set anys? On els ciutadans cada cop hem de donar més explicacions a l’Administració pública, amb un augment continuat dels impostos, on l’enorme burocratització de l’Estat fa que molts empresaris, petits i grans, optin per no instal·lar-se al nostre país i on tot això ha portat al fet que moltes persones i empreses optin per iniciar causes judicials contra l’Administració per defensar els seus drets, sigui per decisions arbitràries o per concursos poc transparents.

La meva resposta és no. Jo no vull seguir com els darrers set anys. Jo vull una Administració que propiciï les condicions per tal que tots ens puguem buscar la vida en condicions. Vull una Administració on la creació d’una empresa no suposi una odissea burocràtica i que faci que al final s’acabi destinant més temps a la gestió davant de les institucions públiques que a fer funcionar el mateix negoci. Vull un Govern que no em vulgui amagar la realitat com si no fos un adult. Vull saber cap on anem i si cal fer pinya tots junts davant de les ingerències foranes.

Potser demano massa o potser no. Ja no queda tant perquè decidim si volem un Govern que governi per a uns quants o un Govern que ho faci en favor de tots els ciutadans.