¿Volem ser finlandesos del sud-est asiàtic?

La iniciativa legislativa popular impulsada per Guillem Forné i Ariadna Nòria per augmentar la baixa de maternitat fins a sis mesos ha tingut reaccions bastant ràpides. La CASS preveu calcular el cost que tindria la mesura –ja ha llançat alguna previsió i tot– i alguns mitjans ja han alertat de l’elevat cost, especialment per a les empreses privades.

¿El criteri economicista és l’únic, segons les previsions d’aquests homes? I no, no estic parlant de posar-nos hippies, idealistes o políticament correctes. Sé molt bé que estem en un món capitalista, però potser es pot permetre un mínim Estat del benestar. Fins on fem arribar aquest mínim és el pacte difícil d’establir. Tot no es pot tenir, tot no es pot pagar, però hi ha elements bàsics que tenen un valor econòmic determinat i un valor social incalculable. No estem parlant d’idees molt boniques, parlem de la vida de les persones, d’una societat equilibrada.

¿Quant costa que els treballadors tinguin un dia i mig o dos de festa? ¿O unes setmanes de vacances? Podríem alertar de l’elevat cost econòmic d’aquestes mesures, reflexionar molt bé si ens les podem permetre.

¿Quant costa el sistema educatiu? ¿Algú posa en dubte la seva necessitat? ¿Algú gosa mirar l’educació només amb criteris economistes? Diria que ningú posa en dubte els beneficis socials de l’educació. ¿Per què dubten del benefici social d’una baixa de maternitat que vagi més enllà de tres mesos i tres setmanes? Un nadó d’aquesta edat és una miniatura fràgil per anar ja rodant pel món. Si la conciliació laboral i familiar ja és difícil des del primer moment, el resultat final com a societat no pot ser equilibrat de cap manera. I això també té un alt cost econòmic.

Evidentment, hem de saber què podem pagar, però segurament allò que és important és què volem pagar. Els recursos apareixen quan es volen pagar certes coses. És una qüestió de voluntat política i social. ¿I per què parlar de baixa de paternitat seguida de la de maternitat és pràcticament un tabú? El final de la discriminació laboral de la dona arribarà el dia que les baixes de paternitat siguin obligatòries, el dia que per a un empresari sigui igual contractar home o dona perquè tots dos podran agafar una baixa per criar. Ens omplim la boca amb Finlàndia, el paradís educatiu que hem d’imitar, i ningú en dubta, ningú es posa a fer números frenèticament als mitjans i alertar del “cost de la mesura”. Hi ha un consens molt ampli, com a mínim en teoria. Volem ser finlandesos. ¿Però volem imitar també els països del sud-est asiàtic en el model laboral i social? ¿Volem ser Bangla Desh, Corea del Sud o Hong Kong?