L’endemà d’unes eleccions sempre és bo reflexionar al voltant dels resultats i del que aquests ens diuen. I de les d’ahir, com de la majoria de comicis, se’n poden extreure múltiples conclusions. Per començar tenim l’augment de l’extrema dreta que s’ha produït a banda i banda de la frontera i que en el cas francès han portat el copríncep a dissoldre l’Assemblea Nacional i a convocar eleccions parlamentàries per a finals de mes. Uns resultats que a mi personalment em preocupen, perquè els arguments demagogs de l’extrema dreta, que porten a culpar de tots els mals el veí que és diferent en comptes de buscar solucions reals i efectives, ja sabem tots on porten, encara que alguns s’entestin a negar la història. Uns arguments que també s’escolten a Andorra i assenyalen l’Acord d’associació amb la Unió Europea sense estar aquest encara en vigor.
Un altre element a analitzar és l’elevada abstenció que es produeix en aquest tipus de convocatòria. Acostuma a passar que com més allunyada estigui l’Administració de la ciutadania més alta és l’abstenció, però estaria bé recordar que a Brussel·les, per lluny que quedi, es prenen decisions que ens afecten en el nostre dia a dia, directament o indirecta. Sí, també als andorrans, i encara que l’acord d’associació no doni drets polítics sí que permetrà dir-hi alguna cosa més, i només per això ja hauria de valdre la pena. Perquè cal recordar que el tall de la frontera que vam viure tot just fa una setmana protestava contra la política agrària comuna, europea, i molts andorrans i residents ho van criticar, però molts dels que han tingut l’opció de dir-hi alguna cosa se n’han abstingut.
Potser ens hem de començar a preguntar si volem solucions i prosperitat o enfrontament continuat.