“Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d’altres”. Aquesta frase, atribuïda a Groucho Marx tot i que hi ha qui defensa que el còmic en realitat va adaptar una expressió apareguda en un diari neozelandès el 1873, l’hauria pogut pronunciar també dimarts al vespre qualsevol d’encara no la trentena de militants de Liberals d’Andorra que van ser presents al congrés de la formació.
I és que, al marge de renovar l’executiva amb la candidatura que no va ser possible acabar de tancar a temps en el congrés del maig passat, la militància liberal, igual que va fer la de Concòrdia el vespre anterior, va decidir quedar al marge del pacte d’Estat per al seguiment de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Els motius? A grans trets la poca capacitat d’incidència, ja que la major part del contingut de l’acord ja està decidit i el desconeixement de les conseqüències que tindrà tot allò que s’està treballant.
Independentment que es pugui compartir o no la decisió, els motius esgrimits, que es podrien entendre en el cas de Concòrdia, sonen més aviat a excuses de mal pagador i freguen el ridícul en el cas de Liberals. I és que malgrat que sembli que la nova executiva ho ha oblidat, el partit formava part del Govern l’anterior legislatura, quatre anys on precisament s’han tancat molts dels capítols ja acordats de l’acord d’associació i sobre els quals van poder incidir des de primera línia. Pel que fa a les conseqüències del que s’està treballant, el Govern, amb la quota de Liberals òbviament, va fer car omís de les demandes d’estudis d’impacte de l’oposició parlamentària.
