Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

¿Vols que et llegeixi un llibre inapropiat?




He seguit amb interès virtual la taula rodona dedicada a La censura a la biblioteca pública, que es va convocar a finals de maig a Barcelona durant la Setmana de la cultura prohibida, i en què va ser present Valerie Nye, directora de la biblioteca de l’Institute of American Indian Arts de Santa Fe (Nou Mèxic) i membre de l’American Library Association (ALA).

Precisament, fa unes setmanes l’ALA publicava el seu informe anual que analitza la situació de les biblioteques del país i on s’inclou l’inventari dels deu llibres més censurats. O per ser més precisos, amb més peticions de fer-los desaparèixer dels ulls dels lectors. En especial, els lectors infantils i juvenils. Es tracta de llibres ‒sempre des de la perspectiva de qui els vol fer desaparèixer‒ qüestionables o desafiants (challenged books) pel seu contingut considerat inapropiat. Ja sigui per la presència de sexe explícit (34%), llenguatge ofensiu (23%), inadequació per a grups d’edat assenyalada (21%) o violència (14%). Els principals promotors d’aquestes mesures són els pares d’alumnes o usuaris (35%) i els directors de centres escolars (23%).

I això últim em sembla inquietant. Com a pares, tutors o educadors, ens preocupem del que els petits llegeixen. Amb el nostre desig d’orientació ens apropiem temporalment el seu dret a escollir les seves lectures amb la millor de les intencions. I és per això que, en el moment de seleccionar una lectura infantil, recomanaria deixar fora les nostres ideologies, creences i susceptibilitats. Així no exerciríem la denominada “censura benèfica” amb els menors amb el pretext de protegir-los i que, com explica Ana María Machado, presidenta de l’Acadèmia Brasilera de les Lletres, des d’un punt de vista educatiu no és “la millor manera d’ajudar a des­envolupar l’esperit del lector o de col·laborar amb els nens a la construcció del seu coneixement del món o de la seva capacitat de tolerància amb els diferents”.

Des de la publicació de l’Index librorum prohibitorum (1546) fins als nostres dies, de censures de llibres n’hi ha hagut, malauradament, de tot tipus, pertot arreu i amb justificacions de tots colors. En el cas de la literatura infantil es podria publicar un llibre sencer només amb totes les obres que s’han intentat descatalogar pels motius més peregrins. Hi figuren noms tan imprescindibles i necessaris com Astrid Lindgren, Rudyard Kipling, Mark Twain, Antoine de Saint-Exupéry, Roald Dahl, J.K. Rowling o Maurice Sendak.

Ho tinc clar. De tots els viatges reals i imaginaris que emprendria en solitari o acompanyada de la meva filla, mai escolliria la ment d’un censor.

Comentaris: 2

Comentaris

Vull fer una petició. M'encantaria saber quines són ( o van ser) les obres prohibides,descatalogades i els motius peregrins.
M'agradaria saber com pensa la ment d'un censor.

La ment d'un censor no pensa, reacciona conforme al programa o dogma que te ficat al cap davant d'una obra. Tal qual.
Tots fem censura, voluntàriament o no, però no ho podem negar. El problema bé quan algú te el poder per aplicar-la.
Aquí deixo una petita mostra de llibres absurdament prohibits o censurats al seu moment:
http://www.unitedexplanations.org/2013/04/23/30-libros-de-referencia-que...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic