Amb aquest títol ja no caldria dir res més. No obstant, per a aquells que estiguin despistats, m’estendré en explicacions.

I és que fa uns dies Liberals d’Andorra, principal partit de l’oposició i veritable alternativa de Govern malgrat allò que pensa i verbalitza algun cònsol, va oferir al Govern demòcrata la possibilitat de conformar un Govern de concertació, o concentració segons es vulgui, atès que en essència els dos termes desemboquen en el mateix procés i en el mateix objectiu.

Un objectiu final que no és altre que posar ordre en l’actual situació politicoinstitucional del país, amb importants desajustaments i mancances en termes de transparència i de confiança. Endreçar la casa per poder anar, junts, a defensar els interessos del país allà a on calgui defensar-los, que no són pocs fronts i cada cop són més intensos.

La resposta del govern, en boca del seu màxim responsable, ha estat contundent. No necessiten governs de concentració (opto per l’accepció més correcta i ajustada a la realitat) perquè la crisi de BPA ja està superada. Crassos errors tant en l’anàlisi com en la conclusió, els que comet el cap de l’executiu. Ni el motiu i sentit d’un govern de concentració és NOMÉS la crisi de BPA ni tampoc aquesta sembla estar superada...ni de bon tros.

Una concepció de la mà estesa molt sui generis, la dels demòcrates, rematada tot seguit per unes il·lustratives declaracions d’un dels seus consellers, Carles Jordana, en què deixava clar que rebutjar la proposta d’un Govern de concentració era normal tenint en compte que ja disposen de majoria al consell.

Exacte. Els demòcrates tenen la majoria al Consell. I la tenen tant per rebutjar un Govern de concentració, en interès general del país i per posar en ordre tot allò que grinyola, que no és poc, com per governar sols i no haver d’estar demanant pactes d’Estat, ja redactats, a cada cantonada.

Si, tal com diuen a cal Demòcrata, de veritat tenen la voluntat de treure el país d’aquest moment fosc, només han de proposar un pacte, un de sol i no vint. Un pacte de governabilitat, escenificat per un Govern de concentració, en què la resta de forces del Consell ajudin el Govern i el país a resoldre els múltiples fronts i melons que té oberts i a mitges. Un pacte únic de governabilitat, honest, clar i amb un únic objectiu: el país, Andorra, i els seus interessos. Tal qual.

Qualsevol altra opció plantejada pels demòcrates en forma de pacte d’Estat per temàtiques només és una cortina de fum, una acció de distracció, un passar l’estona i un perdre el temps que debilita l’esforç de tots en el camí de trobar solucions.

Victimitzar-se pel fet que els altres, alguns, no van a la seva crida i, alhora, demonitzar aquests alguns perquè no volen participar en aquesta barbacoa política és, com a mínim, ridícul si tenim en compte que ells rebutgen la veritable solució.

Al final, però, la sensació que un té és que mentre la voluntat, la de veritat, dels que governen no sigui voler arreglar les coses en interès real del país, sense jocs d’amagatotis, no cal parlar gaire més de pactes. Ni d’uns ni d’altres.