Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de jjserret

Jordi Serret i Estopà

Escriptor

 

 

A vosaltres, desconeguts (revisat)




La temperatura de l’aire és perfecta. La terrassa està gairebé buida i quan el glop de cafè s’estavella amb el paladar no experimento una regressió proustiana a través del passadís invocat per la cèlebre magdalena, sinó una reafirmació epicúria que la felicitat es xifra en els petits plaers. El noi està assegut un parell de taules més enllà. Mira amb posat sever la pantalla del petit ordinador portàtil, i de tant en tant aixeca el cap escrutant un punt indeterminat en el temps i en l’espai. Em pregunto si busca en el tacte de la brisa o en la simfonia des­afinada de l’orquestra urbana aquella paraula, aquella clau que ho faci encaixar tot, la peça del trencaclosques que transmuti la incertesa d’una imatge desfigurada en la clarividència d’un cercle perfectament traçat. Potser escriu per ell mateix, per a un blog, o qui sap si és columnista d’un diari. El cas és que tinc la sensació que aquell jove entestat a ajuntar paraules valida aquella reflexió de Faulkner: “Escriure és com encendre un llumí en la foscor, no et deixa veure gran cosa però et fa ser conscient de l’obscuritat que t’envolta.” Mentre hi hagi algú que desafiï un full en blanc –em dic– i vulgui recórrer els laberints que construïm i les sortides que oblidem, potser hi ha esperança.

Part de la bellesa d’una intuïció resideix en la impossibilitat de ser confirmada. El noi que escriu a la terrassa i tots els desconeguts del món formen part d’un corpus abstracte, són una fiblada d’il·lusa esperança davant l’escepticisme desnonat i el nihilisme mediocre. Seria bonic creure que la humanitat val la pena, a pesar de nosaltres. Novalis ho va dir més lluïdament: “Quan confereixo al que és vulgar un alt significat, al que és comú un aspecte enigmàtic, al que és conegut la dignitat del que és desconegut, al que és finit l’aparença de l’infinit, jo ho converteixo en romàntic.”

Tota aquesta morralla retòrica aspira a ser un cant als desconeguts. De tant en tant, hom té la sensació d’alliberar-se de tot el cinisme sedimentat en l’amargor famèlica del desencís, per poder apropar-se als altres amb la mirada neta i concedir de forma natural la presumpció d’innocència. “El diable està en els detalls”, sosté un vell proverbi anglosaxó. Per un moment sembla com si l’essència d’una persona –les seves virtuts i misèries– pogués ser sintetitzada en una gramàtica de petits gestos: una forma de donar les gràcies, de caminar, d’agafar un fruit al supermercat, d’encaixar una subtil impertinència en un sopar d’amics, de suportar estoicament un monòleg onanista disfressat de conversa per part d’un company de feina, la forma d’obrir un llibre, la manera d’administrar els silencis. La noblesa, l’ètica, la generositat, el caïnisme, l’enveja o la insensibilitat davant el sofriment aliè poden estar darrere en actituds aparentment trivials i poc reveladores. La condició edificant o cínica de qui observa determinarà el signe i l’orientació de les seves conclusions.

Deia l’escriptor lusità Fernando Pessoa en el seu Llibre del des­assossec: “Baixant avui pel carrer nou d’Almada, m’he fixat sobtadament en l’esquena de l’home que anava davant meu. Era l’esquena vulgar d’un home qualsevol, la jaqueta d’un vestit modest en una esquena de transeünt ocasional. Portava una cartera vella sota el braç; posava a terra, al ritme del seu caminar, un paraigua tancat, que agafava amb el puny de la mà dreta. De sobte vaig sentir per aquell desconegut quelcom semblant a la tendresa. Vaig sentir en ell la tendresa que se sent per la comuna vulgaritat humana, per la trivial quotidianitat del cap de família que va a treballar, per la seva llar humil i alegre, pels plaers alegres i tristos que forçosament componen la seva vida, per la innocència de viure sense analitzar, per la naturalesa animal d’aquella esquena vestida. La sensació era exactament idèntica a la que ens assalta davant algú que dorm. Tot el que dorm és nen de nou.” A reveure, estimats andorrans.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte