Vota per Andorra

Les solucions per a Andorra no sorgiran de dinars o sopars regats amb abundants vins i culminats amb llargues sobretaules de fum, licors i càbales de sumes i restes de vots. Els vapors etílics poden facilitar eufòrics repartiments de botins electorals, però no serveixen per crear el valor econòmic o social que Andorra necessita urgentment.

Per sort per a Andorra, veig persones intel·ligents que parlen discretament per unir forces al voltant d’un programa de salvació nacional.

Avui els proposo analitzar tres punts que, entre altres importants qüestions, definiran el model d’una plataforma que estarà present a les properes eleccions i que, finalment, donarà la possibilitat als electors de votar per Andorra.

1. Primer Andorra o primer Brussel·les?

A les properes eleccions tindrem per un costat al grup format per PS, SDP i DA clarament convençuts que el futur d’Andorra passa primer per Brussel·les. Per altre costat tindrem els del “sí però no” que ni són euroescèptics ni deixen de ser-ho. Per sort, veig que es comença a treballar seriosament en una proposta clara d’encaix entre Andorra i la UE dins del marc del Tractat de Lisboa, de manera intel·ligent i assumible per a Andorra. Aquesta solució passa per un posicionament estratègic amb la plataforma que va guanyar amb rotunditat a les darreres eleccions a Mònaco: Prioritat Mònaco! I, sobretot, passa per estudiar la solució que Brussel·les ha d’acceptar per a Gibraltar en el marc de la negociació del Brexit. Seguint el plantejament del nou parlament de Mònaco o el de l’equip de negociació del Brexit amb Gibraltar, Andorra pot assolir una bona relació amb la UE a partir d’un marc en què Andorra segueixi sent Andorra.

2. Tenir diferenciació o ser homogèniament homologat?

A les properes eleccions tindrem per un costat el grup format per PS, SDP i DA clarament convençuts que el futur d’Andorra ha de seguir pel camí d’una Andorra homogèniament homologada. Un camí que ha portat a la destrucció dels principals pilars econòmics que permetien un model social sanejat. Per un altre costat tindrem els polítics del “sí però no”, que massa sovint han fet costat a les votacions de DA. Per sort, veig que es comença a treballar seriosament en una proposta clara d’un model econòmic guanyador que suporti un sòlid model social. Un model de diferenciació com han sabut fer dos petits estats europeus. Parlo de dos dels països amb major PIB per càpita: Liechtenstein i Mònaco. L’un basat en l’absència d’IRPF i un intel·ligent model societari que no permet les irritants estructures BEPS per les quals erròniament va apostar Andorra. L’altre basat en un potent model de fundacions, trusts i altres figures pensades per donar seguretat jurídica més que per reduir pressions fiscals, que també, i acompanyat d’un intel·ligent model d’innovació. Ara no entraré en els detalls del model d’èxit per a Andorra, però serveixi com a resum que no té cap sentit que Mònaco i Liechtenstein tinguin uns resultats econòmics i un confort social garantits, mentre que Andorra va a menys fins al punt que, si seguim amb DA, fins la CASS té data de caducitat.

3. Seguretat jurídica o justícia polititzada?

A les properes eleccions tindrem per un costat DA, que viu en una creixent judicialització de la vida andorrana i necessita una Justícia polititzada. Per adornar-nos de l’extrem a què hem arribat, fixi’s que Andorra és l’únic país del món on s’està construint una seu de Justícia que sembla més gran que l’hospital. Estem malalts de plets perquè es legisla malament i es governa pitjor. Però el pitjor és que la política pesa massa a l’hora de decidir qui mana, qui puja i qui baixa a la Justícia. La Fiscalia no pot ser un extensió del despatx del cap de Govern. A les propers eleccions tindrem un DA amb massa cognoms polítics a la Justícia. A l’altre costat tindrem els que callen o que no posen una solució sobre la taula. Per sort veig que es comença a treballar seriosament en una proposta que garanteixi la independència de la Justícia, amb un robust model de carrera professional en què els bons professionals de la Justícia –que hi són– es puguin desenvolupar per mèrits professionals sense haver de cedir el pas als qui tenen bagatge polític. Sense independència judicial un país entra en les dinàmiques d’espoli econòmic i de fractura social que impossibiliten el creixement econòmic i social.

El millor de tot és que veig grups parroquials a sis de les set parròquies, que es sentirien molt còmodes donant suport a una plataforma nacional amb aquestes propostes. De forma que les matemàtiques del difícil sudoku electoral andorrà podrien funcionar. Encara millor, aquesta plataforma estarà oberta a totes les persones independents i a totes les sigles que comparteixin aquesta solució per a Andorra. Pot funcionar amb qualsevol grup de persones al davant. La solució per a Andorra no depèn de persones, depèn del model. Les properes eleccions han de ser de programa, no de persones.