En contra del que s’havia deixat entreveure, les eleccions a la presidència de l’FC Barcelona no van tenir història: Joan Laporta va arrasar a l’aspirant Víctor Font, també a Andorra, on aquesta vegada s’havia instal·lat només una urna en lloc de dues com el 2021. Això va fer que a mig matí es formessin llargues cues i els socis s’haguessin d’esperar una bona estona. Més tard, al migdia i la tarda, la cosa va anar més ràpida.

Amb una participació general força baixa -només un 42%, no es va arribar ni als 50.000 votants sobre un cens de 114.000-, Andorra va destacar per aglutinar força socis. Amb uns cens d’uns 700 afiliats residents al país, els participants van superar els 550, tot i que cal tenir en compte que hi havia cens universal i podien votar els visitants ocasionals de cap de setmana i residents de les comarques veïnes. 

Faria bé el Barça de plantejar-se si el procés electoral no s’hauria de renovar per atraure més socis a les urnes. El procés de recollida de signatures és antic i desfasat. A Andorra, a més, només es va habilitar un local per aquest objectiu, en aquest cas del candidat a la reelecció, que també va fer un acte preelectoral, força deslluït, per cert. Els altres precandidats ni van aparèixer pel Principat, per allò que qui més mitjans té a més gent arriba, i això no hauria de ser així.

Qui no es va deixar veure pel Centre de congressos d’Andorra la Vella aquest diumenge ni tampoc en l’acte preelectoral de Laporta va ser Gerard Piqué, molt enfeinat amb el seu FC Andorra. No hem d’oblidar que l’excentral del Barça s’ha postulat més d’una vegada com a futur presidenciable del club català. Tenint en compte que el 2031 Joan Laporta no es podrà tornar a presentar (si no canvia els estatuts), potser serà el torn de Piqué. Per això sorprèn la seva nul·la vinculació en aquests comicis.

També contrasta aquesta bona participació dels socis andorrans amb la inexistent activitat actual de les penyes que en el seu moment -ja fa anys- havien estat molt actives al Principat. Sens dubte, la possibilitat generalitzada de poder veure els partits per televisió des de casa hi ha tingut molt a veure, però això no hauria de ser un obstacle perquè gent amb passions i gustos similars mantinguessin la voluntat de trobar-se per veure un partit plegats. És ben cert que el moviment penyístic culer no està precisament en el seu millor moment, a Andorra i arreu.

Dit això, m’agradaria destacar el bon funcionament del procés electoral a les cinc seus on es va portar a terme i el caràcter excepcional en un món del futbol farcit de clubs estat i societats anònimes capitanejades per grans magnats. Però no és or tot el que lluu, i inevitablement cal esmentar alguna llacuna, al meu entendre rellevant. A la carpa del costat del Camp Nou -la principal- el candidat Laporta es va dedicar a ‘acompanyar’ a vips i treballadors qualificats del club afins. Em sembla un comportament incorrecte, perquè incorpora un element de coacció impropi d’un procés democràtic. S’imaginen una cosa semblant en unes eleccions polítiques? Al president Jordi Pujol pràcticament li va ficar el sobre a l’urna i al tècnic Hansi Flick li van passar la papereta abans de votar. I dels jugadors botant i cantant amb el president ja ni en parlem. Lleig i s’hauria de corregir.

Així doncs, va sorprendre que les nombroses queixes que els socis venen projectant darrerament a l’arena pública, com ara l’elevat preu de les entrades, el menysteniment a l’afiliat a favor de turistes i rics en general, les incomoditats de les obres de l’Estadi o el paper rellevant de l’excunyat fan de l’Antic Règim no hagin tingut un reflex a les urnes. Potser aquest malestar l’hem de buscar en el miler de vots en blanc i l’elevada abstenció, ja que l’alternativa de Víctor Font no s’ha percebut com a tal per aquesta part de la massa social blaugrana. Cinc anys més de Laporta (17 en total si acaba el mandat), que ha aconseguit bastir un règim que s’assembla perillosament al nuñista que precisament ell va combatre amb molt d’encert.