Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

Vull caminar




El col·lapse que ha viscut Madrid després de la nevada de la setmana passada ha fet que xarxes socials i noticiaris s’omplissin d’imatges que anaven des de la informació i també la curiositat fins a la denúncia. La prioritat en la treta de neu no deixa de ser un reflex d’altres prioritats i tant Madrid com aquí a Andorra, estem lluny d’Estocolm, on el primer que es neteja són les voreres, els carrils bus i els carrils bici.
Quan cau una nevada forta, se’ns recomana que evitem els desplaçaments innecessaris. Ens diuen que deixem el cotxe a casa i que, si ens hem de moure i ens ho podem permetre, ho fem a peu. Ben abrigats, és clar. Tanmateix, i per experiència pròpia, us puc assegurar que les voreres triguen més a netejar-se que no pas la calçada per on circulen els cotxes. Això deixant de banda els paviments que rellisquen, com tot l’entorn del Clot d’Emprivat a Escaldes-Engordany, o algunes barricades de neu plantades als passos de vianants.
Tal com assenyalava el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, en una piulada a Twitter, la neteja de les voreres també hauria de ser una prioritat per a una mobilitat sostenible. I és que no podem aspirar a una veritable mobilitat sostenible si no reivindiquem que Andorra sigui, en primer lloc, per als vianants.
És cert que els últims anys, a les diferents parròquies, els vianants han anat guanyant espai i prioritat. Un bon exemple és la transformació de l’avinguda Carlemany i una part de l’avinguda Meritxell en vies on el trànsit motoritzat està restringit, vies que després de la seva remodelació són més àmplies i còmodes i conviden a passejar-hi , només cal recordar com es van omplir a l’abril quan vam poder tornar a sortir al carrer. Però encara hi ha feina per fer: voravies que de cop s’acaben i obliguen el vianant a continuar pel bell mig de la calçada, fins i tot quan la calçada és una carretera general; circuits impossibles que et fan travessar diverses vegades un mateix carrer segons en quina direcció et vulguis moure; passos de zebra ubicats de manera poc pràctica i de vegades perillosa.
El desenvolupament urbanístic ha tendit a dispersar la població i per aquest motiu hem de ser més exigents encara amb el transport públic, tot reconeixent les millores d’un temps ençà, i reclamar que aquest sigui també un país per caminar-hi. Entenent que caminar no és només una pràctica per al temps de lleure, sinó sobretot una manera de desplaçar-se en el dia a dia. Pas a pas et fas una idea de les dificultats que tu mateix o les altres persones poden tenir, aquell que va en crosses o qui arrossega un cotxet, i comences a visualitzar els canvis necessaris per facilitar aquest tipus de desplaçaments. Al capdavall, la mobilitat sostenible no és només una qüestió mediambiental, és també qualitat de vida.

 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic