Vull els caps dels inventors de WhatsApp

Avui en dia resulta gairebé impossible associar qualsevol avenç tecnològic al nom d’una sola persona –res a veure amb l’època de Franklin, Tesla o Curie. La qual cosa, si es pensa en els familiars directes d’algun dels inventors actuals, és d’agrair: l’anonimat ha estalviat la cirurgia plàstica, o l’asil polític a la Melanèsia, als parents dels cervells privilegiats darrere el Tamagotchi o les ulleres Groucho amb nas incorporat.

Coses de la postmodernitat aquesta que ens toca viure, en els nostres dies pràcticament ningú treballa en solitari, i la boirina transsilvana que envolta el treball en equip resta mèrit a l’individu a la vegada que contribueix a diluir la responsabilitat per la cagada de torn. És per això que dubto que la història tracti amb inclemència cap dels impulsors de WhatsApp, la celebèrrima aplicació de missatgeria per a mòbils. Però jo, que a la història no hi pinto res, estaria encantat de fer-li arribar un parell de missatges a algun dels nerds responsables de tan il·lustre pífia. Qui sap, però, si la gènesi de l’eina estava trufada de bones intencions gandhinianes. Parafrasejant, de memòria, Plató, un objecte és bo si duu a terme aquella funció per a la qual ha estat dissenyat o és més idoni. D’entrada, la bondat d’un martell resideix, a tall d’exemple, a fer-lo servir per enganxar claus a la paret i no per encastar-li una tatxa al front al veí del cinquè. A la llum d’aquest raonament, facilitar-li a algú la comunicació gratuïta amb la cosina tercera que resideix a Papua Nova Guinea seria essència de virtut destil·lada, en termes platònics. Res a veure amb enviar fotos fent l’idiota ni amb dissenys estúpids ideats per algun avorrit massa lleig per sortir a les seves creacions. O amb els grups per a trobades, sopars i esdeveniments de pelatge divers. O amb la gent propera que es treu de sobre les felicitacions d’aniversari amb un missatge de veu guarnit amb dibuixets de pastissos i bengales. O amb les dents de la canalla (comença a haver-hi indicis que el mercat negre de marfil pediàtric pot amenaçar la indústria colombiana d’opiacis), espargides pels parcs infantils mentre els progenitors es deixen els epitelis i la vista a la pantalla del mòbil.

Fa dies que preparo la meva venjança de manera sibil·lina, i crec que ben aviat estaré en disposició d’oferir al món els números privats dels creadors de l’app, per tal que qui vulgui els convidi als grups més plastes i cutres que puguem trobar. Això sí, amb mi no hi compteu a la una de la nit, que és el moment favorit dels amics plom per enviar-nos collonades. A aquella hora si no dormo acostumo a estar greixant la maquinària; primer la segona cosa i després la primera, però mai totes dues a l’hora.