Vulnerabilitat, més enllà d’una moda

La paraula vulnerabilitat està de moda darrerament. En cada moment de la història, almenys de la que ens toca viure, que és la que coneixem, hi ha mots que a poc a poc es van obrint pas en el llenguatge escrit i parlat i arriben a tenir la categoria d’habituals. I la vulnerabilitat, tot i que costa una mica de dir, en les seves variants, com a substantiu o adjectiu, és una d’elles. Ens serveix per catalogar situacions que en altres èpoques no tan llunyanes batejàvem de pobres o fràgils. Potser és que el mot recull amb més precisió unes i altres o unes o altres. Pots ser una persona vulnerable i no ser pobra de diners. Vulnerables són els més de 100 rescatats al Mediterrani pel vaixell de l’Open Arms que no tenen permís de desembarcar en algun dels països europeus després de no sé quants dies d’estar a alta mar amb tot el que això comporta. Però també és vulnerable la veïna de sobre que no sap com passarà l’última setmana del mes, perquè el sou no li arriba. I també ho és la persona totalment depenent dels altres per seguir vivint en aquest món nostre. Cadascú segur que posaria de relleu les vulnerabilitats que coneix, algunes de les quals serien motiu de debat, suposo. Avui en parlem donant a conèixer xifres i tasques d’un servei que potser no sabíem ni que existia i que afecta directament els joves, aquells que teòricament han de construir l’Andorra d’avui i de demà. I ja són vulnerables? Doncs es veu que sí. Les causes, variades. Les conseqüències, terribles. Mestrestant, i més enllà de les etiquetes, les polítiques haurien d’afavorir que poguessin treure i donar el millor d’ells mateixos.