Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

'Why so serious?'




I per fi es va estrenar la pel·lícula del Joker. Un film que si bé està inscrit dins del gènere dels còmics, ja que el personatge principal és un malvat de l’univers de Batman, els que la van veure –jo, encara no– coincideixen en dues coses: Joaquin Phoenix segurament guanyarà l’Oscar i el guió va molt més enllà dels superherois.

La història conta els orígens del personatge i la seva transició cap al món del crim. La veritat és que fins i tot abans que s’estrenés, ja havia causat massa controvèrsia. Les xarxes socials –que estrany, oi?– es van omplir d’indignació cap al que qualificaven d’una glorificació de la violència i als Estats Units –per variar– temien que pogués inspirar els joves a cometre actes semblants als que es poden veure a la pel·lícula. Alguna cosa semblant al que passava amb els videojocs als 90 i als 2000. Segurament, les massacres de Columbine, com tantes altres, tenien a veure amb això, que un boig s’havia passat massa hores jugant al San Andreas, i el discurs sempre dona voltes en el mateix sentit, en lloc de plantejar-se la raó per la qual un xaval té accés a una metralladora semiautomàtica. Però clar, això són figues d’un altre paner. De fet, aquesta polèmica ocorre al país on hi ha hagut 2.220 tirotejos massius des del 2012.

El punt d’estupidesa absoluta el va donar la mateixa Warner, productora del film, que va haver d’emetre un comunicat explicant que el que es veia a la pel·lícula era ficció. Hem perdut la raó. Treguin les crispetes que comença la funció.

Tot això en el context d’una societat cada vegada més infantilitzada, en aquest cas sembla adolescent, perquè només es tracta de queixar-se i fer soroll, encara que no se sàpiga bé per què. Una societat que dona la sensació que ja no accepta que es mostri el seu costat fosc –algú ha dit real?– perquè els seus habitants han perdut la capacitat de raciocini que els permet diferenciar un retrat d’una apologia. Però bé, segur que estic sent massa pessimista, si al món no passa res i el que ens compten és de color de rosa. Lamentablement, és cert segons el que mirem o cap on apunti el que mirem.

La veritat és que aquesta nova pel·lícula ens deixarà frases tan suggeridores com la ja famosa “Why so serious?”, del Cavaller Obscur i crec que, en un punt, més realistes:

–“Solia pensar que la meva vida era una tragèdia, però ara m’adono que és una comèdia.”

–“La pitjor part de tenir una malaltia mental és que la gent espera que et comportis com si no la tinguessis.”

Ja ho veuen, un altre conflicte que es genera perquè el context que hem creat i continuem alimentant no ens permet mirar-nos al mirall com a societat i només ens exigeix flors i Chupa-chups. Si al cap i a la fi, la vida és una broma... o no?

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic