La Criminal Law Amendment Act vigent a Anglaterra des del 1885 fins a la primera meitat del segle XX condemnava les relacions afectives entre dues persones del mateix sexe. Les penes variaven segons la gravetat dels actes, i podien comportar fins i tot  cadena perpètua. És en aquest context que un despreocupat Oscar Wilde, un dels escriptors més prolífics de la literatura anglosaxona, va veure’s privat de llibertat durant dos anys, essent reclòs a la presó de Pentonville, al nord de Londres, on va viure en unes condicions infrahumanes i on també va haver de realitzar treballs forçats. 
Casat amb Constance Lloyd, i pare de dos fills, Wilde no va ocultar mai les seves preferències sexuals en públic, o si més no, no ho va fer de forma gaire efectiva. Fins al 1895 va portar una vida plena de comoditats i reconeixements, gràcies al seu extraordinari talent intel·lectual i literari, apreciat fins i tot en aquella estricta societat victoriana.  
La seva relació amb Lord Alfred Douglas, un respectat membre de la societat burgesa, va marcar l’inici del seu declivi. Lord, Queensberry, pare de Bosie, com Wilde anomenava el seu amant, va acusar públicament l’escriptor d’homosexualitat, deixant-li una nota escrita acusant-lo de sodomita, després de descobrir la relació que mantenia amb el seu fill. Una primera denúncia interposada per l’escriptor per difamació, va ser el desencadenant d’un judici posterior, que finalment es va concloure amb una condemna a dos anys de presó i treballs forçats. 
És en aquest context que la Biblioteca del Museu Britànic va decidir revocar el carnet de lectura a un dels seus escriptors insígnia, només tres setmanes després del seu ingrés a la presó.  El llibre de comptes de la institució, testimonia que en virtut de la sentència condemnatòria contra Wilde, se li negava l’accés a la sala de lectura a partir del 15 de juny del 1895. Si bé és cert que el més probable és que l’escriptor no tingués mai notícia d’aquest fet, resulta paradoxal que la institució que va decidir esborrar-lo del mapa, conservi la carta d’amor manuscrita que Wilde va enviar al seu amant des de la presó de Reading, coneguda com De profundis. 
Però no tot havia de ser amargor i rancúnia. Coincidint amb la celebració d’una data tan simbòlica com el mes de l’orgull, la British Library va decidir el passat mes de juny atorgar un nou Reader Pass a l’escriptor irlandès, “no només per honrar la seva memòria, sinó també per reconèixer les injustícies i l’immens patiment que va viure com a resultat de la seva condemna”. 
Aquest gest de la British Library no només restitueix simbòlicament els drets de lectura que li van ser retirats injustament, sinó que també representa un reconeixement a la lluita per la igualtat i la visibilitat de les persones LGTBI+. La figura de Wilde, més enllà de la seva genialitat literària, es manté com un recordatori de les conseqüències de la intolerància i com un exemple de coratge que continua inspirant generacions.