X

“Estic a favor de la justícia, a favor o en contra de qui sigui”, va dir una vegada Malcolm X.
Fa dies vam assistir, amb una dosi considerable de perplexitat, a l’assalt del Capitoli dels EUA per part d’un grup de seguidors de Donald Trump, que a hores d’ara està més prop de ser el personatge de Disney que el president d’una república. I al marge de l’incident en si, que és una autèntica barbaritat, sorgeixen alguns interrogants.
El primer i més obvi és com els manifestants van poder arribar tan lluny sense que cap mecanisme de seguretat els contingués, ja que estem parlant d’un dels edificis més importants de la democràcia en qualsevol país. Aparentment, i com era lògic, les últimes informacions apunten de manera directa a la presidència.
El segon és una cosa que em vaig preguntar mentre veia les imatges i que suposo que molts de vosaltres també: quants segons, ni tan sols minuts, haurien durat vius els manifestants si no fossin blancs? La resposta a això crec que la intuïm tots, fins i tot el senyor X dins de la seva tomba. I a més, d’això es desprèn una altra qüestió, que és la doble vara de mesurar a l’hora de reprimir proporcionalment. Imagino que l’aclariment d’aquest punt està directament lligada a la resposta de la pregunta anterior. És trist, perquè al cap i a la fi, un delicte és un delicte, però ja sabem que no tot funciona així en el món real.
Una altra de les coses que ens va ensenyar aquest episodi va ser que a tots els països es couen faves i que aquests incidents passen a qualsevol lloc del món quan sumem una bona dosi de fanatisme amb una més gran de desinformació i/o ignorància. No descobrirem la sopa d’all ara analitzant els seguidors de Trump, perquè ja els coneixem. Els tenim molt a prop encara que no acostumin a vestir-se de bisó. Ja sabeu, això que les coses passen a totes part és en tots els sentits. No ens oblidem que VOX té 52 escons al Congrés dels diputats espanyol i a veure què passa en les pròximes eleccions a Catalunya, ja que gairebé totes les enquestes diuen que entraria al Parlament català.
I com les connexions són gairebé infinites, la proporcionalitat també es mesura de manera diferent per aquestes terres, segons sigui un raper que canta determinada lletra, una persona que escriu un text injuriós a Twitter o manifestants d’una vorera o l’altra de l’independentisme. I ja ni parlem de si ets rei, sobretot emèrit. Però bé, totes aquestes qüestions tenen a veure amb un concepte de justícia que no estic segur que acabem de corroborar avui dia.
Si al final tot continua més o menys igual, encara que ja no li fiquin un tir al pit a cap orador en cap manifestació.
Bé... Suposadament.