Xafardegem dels directors i directores

Ara que la majoria dels directors, dels caps, estan de vacances aprofitem i xafardegem una mica d’ells i d’elles. Hi ha molts tipus de caps, com possiblement de treballadors, però ara toca parlar dels que estan per sobre. N’hi ha que simplement per això, per estar a dalt en l’organigrama, es creuen superiors i parlen als que estan per sota amb una prepotència insultant. Aquests són els que exigeixen impossibles, però potser ells no saben que ho són perquè mai els han fet. Mai han treballat o no han estat a la part baixa, o ja no es recorden de quan hi van estar. També solen ser els que fan menys hores a l’empresa, o els que en fan més però mai se sap el que fan en aquell despatx que sembla estar ubicat en un altre món. Són els mateixos que demanen, ordenen i critiquen la feina mal feta dels seus súbdits sense tenir cap intenció constructiva. Volen marcar el terreny i els agradaria tenir a sobre uns leds amb la paraula director. N’hi ha d’altres a qui el seient de director els encisa i entren en un estat de somnolència i de passotisme. Ells ja han arribat a tenir aquell sou alt a què aspiraven i ara esperen que la resta faci la feina. A l’altra banda, per sort, hi ha els directors que treballen juntament amb la resta dels treballadors, amb més responsabilitats i delegant treball, però hi són, hi estan, i fan, treballen. Són els que es dirigeixen a la seva plantilla de tu a tu, amb respecte i demanant coses factibles. El despatx és sempre obert i està al mateix nivell, al mateix món que la resta dels éssers. I si a tot això afegeixes que pots aprendre d’ells, ja són, podem dir, els directors perfectes. Bé, com en tot, la perfecció no existeix, però almenys són els òptims.