Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Xal, mocador, mantellina, vel i manteleta




Ja fa més de quinze dies que dos criatures d’onze anys falten al col·legi. Els seus pares han decidit que no hi vagin per un caprici, desoint i rebutjant les normes del centre escolar. Així, priven la seva progenitura del dret fonamental de rebre ensenyament i cultura i, alhora, contravenen la legalitat. Els dos fills sense escolaritzar, i ells volent fer entrar el clau per la cabota.
La polèmica que han encetat no es resol i, evidentment, caldrà posar-hi fi amb mesures dràstiques, per al bé dels infants perjudicats. Perquè, cap imposició unilateral no pot ser admesa ni tolerada per la nostra societat.
El fet ja va manifestar-se tot just a l’inici del curs, quan els responsables del Lycée Comte de Foix van advertir els pares que la seva filla no podia accedir-hi amb una toca que li tapi els cabells i el coll, tal com ho preveuen els reglaments interns, en pro de la laïcitat. Com és molt lògic i recomanable, cap mena de mostra ostentosa referida a una creença religiosa no pot ser admesa. 
Karl Marx va escriure: “La religió és el plany de la criatura oprimida, el cor d’un món despietat i l’ànima de situacions sense ànima. És l’opi del poble”.
Hi ha, arreu, milers de religions amb creients, practicants o devots en diferents graus. Però l’exercici de les creences, més o menys esotèriques, inclosa la de les bruixes, ha de ser íntim, particular i personal; doncs, en conseqüència, cal limitar-lo a l’estricta interioritat. Dit d’una altra manera: de portes endins, a casa. Sense ostentació ni exhibicionisme. Perquè és una cosa del cor, de la fe.
Es pot honrar, adorar i respectar, sants i profetes, deus diversos, les pedres, la fusta, la lluna i el sol, però sense perjudicar l’existència i la formació d’una nena i del seu germanet que també està tancat a la llar de la família.
Que cadascú faci la seva vida com li plagui, però no pas danyant el proïsme, i pretenent menystenir i desmerèixer les normes que imperen en el país que us acull. D’aquí, per mimetisme, que puguem veure pel carrer en un pròxim futur una dona revestida d’un burca, només hi ha un pas. I llavors ja la tindrem ben muntada... Pot ser que la solució adequada seria llevar-li a la filla el polèmic hijab i cofar el seu germanet amb una boina o una barretina, i tot solucionat, abans que el Govern no presenti una demanda oficial a la Batllia.
La mestressa no baixa del ruc ni vol entrar en raó, i consegüentment és desitjable que cessi la interlocució i les bones maneres; que s’actuï sense més miraments, amb la força de la raó i de la justícia. L’entossudiment farà figa i la rebequeria decaurà, retornant als dos infants els seus drets elementals a una educació i una instrucció que els serà de més servei durant la vida.
Davant de la disjuntiva de triar entre el mocador de cap i la boina, tota persona entenimentada sap com cal actuar i no fer-nos perdre més el temps. L’hàbit no fa el monjo.
Mentre, l’olla va bullint i la temperatura de la disputa es descontrola. La genitora de les dos criatures va afegint llenya al foc i etziba acusacions de racisme, maltractaments, discriminació i odi, amenaces i càstigs per part del cos ensenyant. On anirem a parar...! S’atreveix, inclús, a dir que és voluntat exclusiva de la filla, d’onze anys, de dur col·locat al cap el vel musulmà. No m’ho crec ni ple de vi!
En tot cas, la laïcitat d’Andorra queda qüestionada, veient com el ministeri ofereix el trasllat dels marrecs a un altre centre, per l’entestament de la demandant, que desitja que es pronunciï la Justícia.
Ja n’hi ha prou d’aqueix coll! Segurament a l’Afganistan, la família se sentiria més identificada amb l’entorn. Per ara, amb la raó pertinaç d’uns i la raó de la legitimitat dels altres, seria hora que tots s’assualin i no fer-ne una qüestió d’Estat. Ni Mahoma ni Al·là no s’enfadaran per una nimietat semblant, sobretot perquè ni una línia de l’Alcorà no es refereix al hijab.
La mare podria aprofitar l’ocasió per inscriure’s a les classes de llengua catalana que imparteix el Govern, gratuïtament. 
Raons, incriminacions, retrets i altercacions; vels, mantellines, manteletes, xals i mocadors de cap formen un totum revolutum, una argamassa on es fa difícil treure’n l’entrellat. Conjectures, meditació i raó són necessàries.
El cert i viscut és que: “Amb raó o sense raó, van fotre el vicari a la presó!”   

 

 

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte