Ara fa uns dies la Biblioteca Nacional i aquest mateix diari, recordaven l’obra de l’escriptora de l’Arieja Isabelle Sandy, amb motiu del centenari de la publicació del seu llibre titulat Andorra ou les hommes d’airain, el primer d’una trilogia dedicada al nostre país.
La casualitat va fer que el mateix any 1923, concretament el 10 de juny, Sandy coincidís amb qui posteriorment es convertiria en el seu marit. Segons l’estudiós Jean-Claude Chevalier, Pierre Xardel, advocat i poeta, assistia a una reunió de la Société des Gens de Lettres, quan va quedar gratament sorprès de veure la jove escriptora que seia al costat del president. Isabelle Sandy acabava de publicar la seva novel·la Andorra ou les homes d’airain, i no va passar desapercebuda davant dels ulls de Xardel, que havia llegit el seu llibre recentment. Pocs mesos després d’aquella trobada varen contraure matrimoni, el 28 de gener del 1924, a París. Una unió que duraria trenta-sis anys, i de la qual naixeria un únic fill, Olivier Xardel, dos anys més tard.
Pierre Xardel va néixer a Nancy l’any 1887, provinent d’una família llargament arrelada a la Lorena. Estudià dret a la Universitat de Nancy, on va conèixer Maurice Barrès, tot un símbol del patriotisme de la Lorena, el qual va convertir-se en una de les seves principals influències tant literàries com polítiques. Tots dos van formar part del partit Action Française i van professar certa aproximació als ideals de Pétain, cosa que passaria factura a la família Xardel anys després.
Profundament cristià, va editar el seu primer llibre, Un chêne. Histoire naturelle, l’any 1912, on enfrontava el protagonista amb un professor de filosofia, les creences del qual ferien els seus ideals religiosos i espirituals. El poeta també fou un home patriòtic. Va servir el seu país durant la I Guerra Mundial, on va resultar ferit, cosa que el portaria a passar una llarga temporada a l’hospital. En abandonar-lo va dedicar-se a la seva tasca d’advocat.
En casar-se, la jove parella va viure uns anys a la capital francesa, on els salons literaris i les nombroses activitats culturals que es duien a terme, els fan gaudir d’una de les èpoques més felices de les seves vides.
Tot i que la parella retornaria uns anys a la Lorena per continuar la seva tasca com advocat, es varen instal·lar definitivament a Saint-Martin-de-Caralp en iniciar-se la II Guerra Mundial, on Xardel es jubilaria de la seva tasca d’advocat.
Pierre Xardel va morir de forma sobtada el 16 de desembre del 1960, i fou enterrat a l’Arieja, una terra que ell estimà tant com la seva Lorena natal, la qual va fer present a la seva tomba amb una creu Lorena i la inscripció “Poète Lorrain”. Isabelle Sandy seria enterrada quinze anys després al mateix emplaçament.