El darrer cap de setmana vam viure l’inici d’un petit gran esdeveniment: el naixement de la Temporada de La Feréstec ja és aquí, un espai per a la creació, per a la trobada i per a la visibilització de les arts escèniques de petit format del país.
Tot i que teníem la Vila Medieval, el Caldes Festival, el Dia Mundial del Turisme, el tancament dominical d’Andorra, la Diada Castellera, o la trobada de joves a Encamp (encara que sempre algú digui que al país no es fa res), com si fos l’aldea d’Astèrix i Obèlix, resistint al mainstream, als grans pressupostos, sorgia allà, a l’Espai Escènic de La Feréstec, l’exhibició de la Residència 2025 –que es va oferir a inicis d’estiu– i que va assolir l’actriu Aina Sánchez amb la seva creació 22 Caixes. Visca! Amb una assistència gairebé plena, poder fer tres dies de funció d’un projecte així ja és en si mateix un èxit. Començar la temporada amb aquest projecte ha estat un encert que, vist ara amb perspectiva, ha cobert els objectius primigenis amb solvència. Donar espai físic i vital a una creadora; generar nous públics que, tot i que encara són minoritaris, esperem que vagin a l’alça; reforçar la xarxa de creadors i creadores, i donar continuïtat als projectes. No només per la funció en si, sinó també per generar un punt de trobada entre actriu, músics, ballarins i companys que puguin visualitzar l’espai que plantegem.
Ha estat un cap de setmana bonic. El fet de fer una temporada és una bogeria que, com hem dit sempre, pot ser que aquesta primera sigui l’última... o l’inici d’una bella amistat amb públic, artistes i sostenibilitat vital. Cada vegada tenim més propostes al país on sempre hi ha espais per als de casa, amb racons pels locals, i això també ho hem d’agrair, perquè dona una visibilitat que no sempre podem assolir els petits espais. Som part d’aquesta xarxa i volem ser suma i complement. La nostra temporada ha començat amb la força de la joventut i la creació d’Aina Sánchez Torres, que esperem que sigui un punt i seguit a la seva carrera futura i a la seva proposta artística vital. Però venen més propostes, i des de la nostra petita força (i amb la imprescindible del Govern i del Comú d’Escaldes), cada mes fins al gener lluitarem per oferir aquest espai amb la calidesa del teatre de proximitat, de Quilòmetre Zero, ara tan de moda.
No faré spam amb cada esdeveniment o funció, xafardegeu les xarxes socials i allà ens trobareu ràpid. Ser un espai de quaranta butaques fa que les entrades volin. Veure un teatre ple sempre alegra el cor. I quan els espectadors que entren per primera vegada a La Feréstec es queden sorpresos del que hi ha passat, encara sentim més que estem fent alguna cosa bona (la nostra comptable no ho té tan clar). Aquesta xarxa no és només per als artistes, és per generar els espais que cada dia sentim que són més necessaris per comunicar, créixer i conèixer-nos.
