‘Xarxa Portella’

Formo part de Portella i, independentment que els pròxims anys segueixi més o menys vinculada al col·lectiu que edita la revista, ara digital, ja veig que un cop s’ha estat portellà, s’és portellà tota la vida. Aquesta és segurament una de les virtuts del projecte nascut ara fa deu anys a iniciativa d’uns entusiastes de l’art i de les lletres: la capacitat d’anar teixint xarxa al voltant de la cultura, en les seves manifestacions més diverses, i de fer-ho en aquest racó nostre de món.
Quan va néixer Portella, jo treballava de periodista en un periòdic del país i em preguntava si hi havia a Andorra prou creació cultural per a una revista d’aquestes característiques. Una revista impecable, des del punt de vista del disseny però també dels continguts, amb una diversitat de plomes que permetia augurar un futur brillant a la nova publicació. Que hi havia prou creació, o com a mínim prou creadors, es va anar fent evident número rere número. Permeteu-me aquí un incís: si distingeixo creació de creadors és perquè podem comprovar sovint, a les pàgines de Portella o a les seccions culturals dels mitjans de comunicació, que una part del talent d’aquí s’ha de desenvolupar –o simplement es vol desenvolupar– fronteres enllà.
Un cop vaig entrar a formar part del col·lectiu, i espero que als companys no els sàpiga greu que desveli algunes de les interioritats del funcionament de la revista, vaig descobrir que hi havia un repositori d’idees que mai no s’esgota. Com no s’esgoten els col·laboradors, és a dir, aquelles persones a qui s’encarreguen els articles en funció de l’especialitat o els interessos que tenen. És així que s’ha anat creant aquesta xarxa Portella al mateix temps que s’ha anat fent visible l’enorme potencial que té el país des del punt de vista creatiu.
Han passat gairebé tres anys des de l’aparició del darrer número en paper de Portella. Tres anys en el qual el col·lectiu ha renovat una bona part dels membres i, sobretot, un període en què el projecte ha fet el salt definitiu a l’era digital. El nou web no és només una manera diferent de presentar el que van ser o haurien estat els continguts en paper, sinó una manera diferent de concebre aquests continguts, aprofitant les possibilitats que ofereix l’entorn digital, de naturalesa multimèdia i hipertextual. 
Amb tot, l’objectiu de Portella roman inalterable: Revistaportella.ad manté l’esperit i el llegat dels seus fundadors, ara des d’una nova plataforma que permetrà multiplicar la visibilitat de les publicacions i oferir nous formats. Al mateix temps, des del col·lectiu seguirem impulsant propostes relacionades amb el món de la cultura que afavoreixin l’establiment de xarxes de cooperació, espais de diàleg i d’escolta, a fi de fer més visibles la literatura, el cinema, la música, les arts plàstiques i les arts escèniques, així com qualsevol altra expressió artística o cultural. Llarga vida a Portella. Llarga vida a la cultura.